Curs 2025-2026

Yasmeen Lari (Dera Ghazi Khan, Pakistan, 1941) és una de les figures més rellevants de l'arquitectura al Pakistan i una pionera en l'àmbit de l'arquitectura sostenible i socialment compromesa. Després de formar-se a la Oxford Brookes University, va tornar al seu país natal per establir la seva pròpia pràctica, com a primera arquitecta del Pakistan. El seu llegat no es defineix només per la seva producció construïda, sinó per la seva profunda dedicació a les comunitats més vulnerables i la recerca d'una arquitectura humanitària.

La seva feina se centra en la construcció de refugis segurs i de baix cost utilitzant materials locals i tècniques constructives tradicionals. Després del terratrèmol del 2005 i les inundacions del 2010, Lari i el seu equip van dissenyar assentaments de cases ecològiques amb bambú i fang, empoderant les comunitats locals a través de la capacitació tècnica. Promou l'arquitectura amb un impacte ambiental mínim que utilitzi els recursos de proximitat de forma eficient.

L'interès de la seva figura rau en el seu compromís ètic i ambiental. El 2020 va ser guardonada amb la Royal Gold Medal del Royal Institute of British Architects (RIBA) en reconeixement a una trajectòria que demostra com l'arquitectura pot ser una eina de resiliència i dignitat per a la població. El seu treball és una lliçó sobre com combinar el coneixement tècnic amb la responsabilitat social en un context d'emergència climàtica.

Cedric Price (Stone, 1934. Londres, 2003). Arquitecte i pensador britànic que va contribuir a redefinir el paper de la disciplina a la segona meitat del segle XX. Lluny de la pràctica convencional basada en la permanència de l'edifici, Price va centrar la seva obra a qüestionar la utilitat social de l'arquitectura. Per a ell, la construcció no era sempre la resposta; sovint, la solució a un problema espacial o social passava per la gestió del temps, l'organització o la tecnologia. Va ser un visionari que entenia la provocació intel·lectual com a mètode de treball.

Els seus projectes –molts d'ells mai construïts– eren experiments radicals que posaven en qüestió els plantejaments establerts d'ús de l''espai i el temps o la noció de flexibilitat. Va proposar sistemes capaços d'adaptar-se a les necessitats canviants des de plantejaments innovadors. És el cas de Potteries Thinkbelt (1964), un projecte de reactivació territorial que reutilitza una xarxa ferroviària obsoleta com a motor de canvi, o de Fun Palace (dissenyat amb Joan Littlewood el 1964), una estructura transformable que permetia la reconfiguració constant de l'espai. Encara que siguin propostes anteriors a la crisi ambiental, aquestes i altres idees de Price anticipen els debats contemporanis sobre la reversibilitat de les construccions i la reducció de l'impacte material.

La seva influència es va deixar sentir en grups com Archigram (veure promoció 2024-2025) o en obres concretes com el Centre Georges Pompidou de París, construït per Renzo Piano i Richard Rogers a partir de 1972. I encara avui les seves propostes tenen vigència com a referències en els processos de transformació urbana i territorial.