Curs 2024-2025

Archigram (actiu entre 1961 i 1974). Grup d'avantguarda britànic format pels arquitectes Peter Cook, Warren Chalk, David Greene, Dennis Crompton, Ron Herron i Michael Webb. Sorgits en el context de l'Architectural Association de Londres, el grup va utilitzar la seva publicació homònima —un fanzine autoeditat d'estètica trencadora— per subvertir els cànons de la pràctica professional de l'època. Mitjançant aquesta plataforma, el col·lectiu va explorar una arquitectura especulativa que abraçava la tecnologia, la cultura pop i la mobilitat com a resposta a la rigidesa conceptual i material de la postguerra. La seva visió s'allunyava del neobrutalisme britànic per abraçar un optimisme tecnològic que entenia la ciutat com un organisme viu en transformació constant.

L'interès actual per Archigram no resideix en la literalitat de les seves solucions tecnològiques, sinó en la seva capacitat d'imaginar alternatives radicals que desplaçaven el focus des de l'objecte arquitectònic cap al procés social. Projectes com la Plug-in City de Peter Cook –una megaestructura reticular que permetia la inserció de cèl·lules habitables intercanviables– o la Walking City de Ron Herron –que proposava ciutats nòmades capaces de desplaçar-se pel territori– qüestionen la immobilitat de l'arquitectura tradicional i proposen estructures adaptables als fluxos de la societat contemporània. Aquestes propostes, juntament amb conceptes com l'Instant City, van ser pioneres en entendre l'arquitectura com un servei dinàmic o un esdeveniment efímer, més que no pas com una forma tancada o permanent.

Archigram és un referent de la capacitat comunicativa del dibuix arquitectònic i de l'ús de la utopia com a mètode d'anàlisi crítica del present. Mitjançant l'ús del collage i la gràfica publicitària, el col·lectiu va demostrar que el dibuix no és només una eina de representació, sinó un espai fonamental de recerca intel·lectual. La seva feina ens recorda que la innovació requereix una mirada desacomplexada sobre el futur i que la tecnologia, integrada amb criteri, pot ser un motor per a l'alliberament de l'usuari i per a repensar la flexibilitat de l'espai habitat.

Team 10 (actiu entre 1953 i 1981) va ser un col·lectiu d'arquitectes europeus que va sorgir de la crisi dels CIAM (Congressos Internacionals d'Arquitectura Moderna) amb la voluntat de reformular els principis de l'urbanisme funcionalista. El grup va sorgir en el CIAM 9 de 1953 a Aix-en-Provence, França, i es va consolidar en el CIAM 10 de 1956 a Dubrovnik, Iugoslàvia. Amb figures com Alison i Peter Smithson, Aldo van Eyck, Jacob Bakema, Georges Candilis, Shadrach Woods o Giancarlo De Carlo, el grup va proposar una visió de la ciutat basada en les relacions humanes i la identitat del lloc com a alternativa als preceptes del moviment modern. Entendre el Team 10 com a referent subratlla la importància de l'arquitectura com a disciplina social i contextual. 

Les aportacions del Team 10 en conceptes com la "casa com a cel·la" o el mat-building, plantegen una arquitectura relacional, on l'edifici no és un objecte aïllat sinó el fragment d'un teixit urbà interconnectat i capaç de créixer orgànicament. La seva recerca sobre l'escala humana i el valor dels espais intermedis continua sent la base de moltes propostes contemporànies de regeneració urbana.

El col·lectiu va desafiar les doctrines arquitectòniques establertes, obrint el camí per a un enfocament més holístic i sostenible, amb un fort èmfasi en la dimensió humana de l'arquitectura, expressada en l'atenció a les necessitats socials, culturals i emocionals dels habitants.