Curs 2021-2022

Jane Jacobs (Scranton, Pennsylvania, 1916. Toronto, 2006) va ser una periodista autodidacta, pensadora, escriptora i activista amb gran influencia en l’urbanisme, la sociologia i l’economia. Probablement, la rellevància i el reconeixement internacional de la seva obra és més gran avui que en els anys que va escriure The Death and Life of Great American Cities (1961).

El llibre és un referent de la renovació urbana des de la consideració i les reivindicacions dels habitants i el seu benestar. Ara que la transformació de la ciutat és un tema central en la formació i les actuacions d’arquitectes i altres disciplines, el text manté la seva absoluta vigència com a guia de reflexió i acció.

Jacobs convida a observar la ciutat per a comprendre la complexitat organitzada que la caracteritza. En els seus escrits, l’espai públic hi té un paper força destacat. La presència d’ulls al carrer –en l’expressió que utilitzava habitualment– ofereix la imatge de la seguretat i la vitalitat que han de garantir-ne les condicions de confiança i sociabilitat. Recuperar la vida a l’espai públic –de fet, retornar-li el caràcter públic– és imprescindible per a humanitzar la ciutat. El carrer és un espai de trobada i diàleg que està molt present en les propostes de regeneració que parteixen dels moviments socials i que consideren els processos participatius com a manera de construir el capital social. 

Gilles Clément (Argenton-sur-Creuse, França, 1943) és un jardiner, paisatgista, professor i assagista francès. 

La seva pràctica i els seus escrits han transformat profundament el nostre pensament sobre la interacció dels humans i la natura. La publicació de Le jardin en mouvement (1991) –escrit a partir de l’experiència en el seu propi jardí de Crozant– replanteja el caràcter d’aquest àmbit com el lloc on les espècies vegetals i animals es desenvolupen sota la mirada atenta d’un jardiner que coneix, té cura i coopera amb els processos naturals. 

A partir de Le jardin planétaire (1997), basat en els principis de l’humanisme ecològic, Clément proposa entendre tota la Terra com a jardí, resultat de l’acció humana sobre un medi finit que cal conduir activament en el mateix sentit del jardí en moviment, tant des de l’acció i la decisió com des de la no-acció i la indecisió.

La progressiva desaparició dels boscos primaris i la pobresa ecològica dels nostres cultius deixen a la vista el potencial del que anomena ‘tercer paisatge’, definit en relació als dos anteriors com el conjunt d’espais desatesos o abandonats que, si som capaços de reconnectar a escala territorial, poden oferir un alt valor ecosistèmic i la biodiversitat necessària per a pal·liar la degradació de l’entorn antròpic, tal com ens explica al Manifeste du Tiers-Paysage (2004).