Curs 2026-2027

Sejima

Kazuyo Sejima (Ibaraki, Japó, 1956) és una arquitecta i professora japonesa, fundadora el 1995 de l’estudi SANAA, a Tòquio, conjuntament amb l'arquitecte Ryue Nishizawa.

La seva arquitectura proposa una recodifiació del projecte com a diagrama operatiu que permet dibuixar les relacions programàtiques i les activitats humanes de manera no jeràrquica, i construir un sistema de relacions que ha transformat els mecanismes de disseny. Projectes com el Museu d'Art Contemporani del Segle XXI a Kanazawa o el Rolex Learning Center a Lausana redefineixen l'espai com un paisatge continu, fluid i marcadament horitzontal. Aquesta recerca d'una arquitectura atmosfèrica, que prioritza l'experiència de l'usuari i la llibertat de moviment, ha transformat profundament les lògiques del disseny contemporani, convertint l'edifici en un suport subtil per a les relacions humanes.

L'any 2010 va rebre, juntament amb Nishizawa, el premi Pritzker i el mateix any es va convertir en la primera dona a comissariar la Biennal d'Arquitectura de Venècia, amb el lema 'People meet in architecture'. La seva tasca docent a universitats com Keio o d'Arts Aplicades de Viena, així com el pas pel seu estudi de noves figures de relleu internacional com Junya Ishigami, palesen el seu rol com a referent ineludible per a les generacions actuals d'arquitectes, que troben en la seva obra una guia conceptual per a operar des de la subtilesa, la claredat estructural i l'obertura del programa.

Hejduk

John Hejduk (New York, 1929. Ibid., 2000) va ser un dels arquitectes i teòrics més singulars del segle XX, amb una profunda visió poètica i pedagògica. Membre destacat del prestigiós grup The New York Five, Hejduk va concebre l'arquitectura com una disciplina artística i humanista, prioritzant l'experimentació i el dibuix. 

Tot i que gran part de la seva obra es va plasmar en dibuixos i manifestos teòrics, va deixar un llegat físic d'una gran potència visual. Entre els seus projectes construïts destaca la transformació interior de l'edifici Foundation de la Cooper Union a New York, on va exercir com a degà durant vint-i-cinc anys. A Europa, destaquen la Kreuzberg Tower i el Tegel Housing a Berlín o la Wall House II a Gröningen, Països Baixos. 

La seva dedicació a la teoria i la docència li va valdre reconeixements molt rellevants, com el premi Arnold W. Brunner Memorial (1986) de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres, i la Medalla Topaz AIA/ACSA (1988), el guardó més prestigiós dels Estats Units dedicat a l'excel·lència en l'educació arquitectònica.

A l'ETSAV hi ha exposada una maqueta de House for a poet, resultat d'un workshop internacional coordinat per Eva Prats i Ricardo Flores el 1999, amb la col·laboració de l'arquitecte. Hejduk va proposar com a tema la construcció d'aquest model a escala 1 a 3 d'una habitació del seu projecte casa Guardiola a Cadiz, no construïda.