Projectes en paisatges culturals (Intensiva)
| Qm | Nivell Quadrimestral | Places per a estudiants ETSAV | Places per a estudiants incoming | Idioma |
| T | 7-10 | 35 |
15
|
Castellà/Català/Anglès, Italià, Francés |
| Codi | Crèdits | Distribució (T, P, L) | Departament | Tipus | H/s treball estudiant |
| 290179 | 4,5 ECTS | 2T + 3P | UOT | Intensiva |
|
Dia d’impartició |
Hora d’impartició |
Núm. de setmanes |
|
Del 15 al 23 de juny de 2021 |
De 9 a 14 i de 15:30 a 18 |
1 |
| Professor Responsable | Carles Llop |
| Altres col·laboradors | Josep Maldonado |
| Col·laboradors doctorands | Gemma Milà, Ramón Siso, Artur Tudela. |
|
Web page |
|
Continguts i Objectius
|
Entre les múltiples accepcions per a la definició de paisatge, resulta cada vegada més profunda aquella que ho presenta com expressió de la consciència de la mancança de qualitat dels nostres territoris. Un nou concepte que experimenten els mateixos territoris a causa de l’ús i de l’abús de les societats que hi habiten. A quaranta-set anys de la Declaració de l’UNESCO sobre Patrimonis de la Humanitat (1972), i a dinou anys de la Declaració del Consell de Ministres de la Unió Europea sobre el Paisatge signada a Florència (2000) estem vivint a Catalunya una especial mostra de sensibilitat social sobre les afectacions dels nostres paisatges. Una consciència, cada vegada més compartida socialment, de insatisfacció sobre com i s’estan transformant els nostres territoris lliures. Front a una visió que valora de manera molt superficial la qualitat visual dels mateixos, s’aixequen veus vindicatives de la condició polièdrica del “paisatge” com a nou paradigma que integra aquesta condició però també els factors de la construcció objectual i matèrica dels nostres territoris transformats, el simbolisme que hi ha en el seu substrat com a elements identitàris dels “llocs”, i sobretot la condició del paisatge com a escenari del coneixement, i de la cultura. És des d’aquesta visió que té sentit una preservació dels paisatges més rellevants de Catalunya, però a l’ensems una activa actitud per donar valor a “tots” els paisatges per conduir una acció territorial holística que eviti la seva degradació i sobretot la confrontació social que provoca el desacord en tantes iniciatives sesgades que degraden el nostre territori de manera irrecuperable: les noves estacions d’esquí, els parc eòlics, la implantació de polígons industrials mal ubicats,..., per citar solament alguns dels temes de màxima polèmica en aquests moments a Catalunya. El contingut d’aquesta assignatura optativa en format de Seminari, proposa la presentació del paradigma “paisatges culturals”, és una manifestació expressa dels valors dels paisatges propis de cada territori com a actius per crear la concertació i el consens ampli a nivell social, entre els ciutadans dels municipis i els habitants planetaris. Una concertació per redreçar els paisatges en conflicte, actuar contra la banalització del territori i aprofitar el “genius loci” basat en la “cultura” i la “natura” com dos dels suports bàsics i genuïns per produir riquesa econòmica i desenvolupament social amb un renovat compromís ètic per gestionar els nostres futurs. |
Subject abstract
|
Sota la denominació de paisatges culturals, entenem aquells territoris (urbans i territorials) que expressen l’acció de l’home en la transformació de la natura i la construcció de paisatges singulars plens d’història i de continguts. Tot és paisatge, i tot és paisatge cultural. Es tracta, tanmateix d’aprofundir les possibilitats dels valors culturals per als projectes territorials renovats, incorporant en el coneixement dels mateixos les diverses ciències regionals aporten, en una mena d’aproximació que pretén ser multidisciplinar per comprendre la complexitat dels llocs. En el curs es proposa l’anàlisi de projectes que tenen en la cultura i el desplegament dels valors naturals, la configuració de paisatges d’interès patrimonial, i que serveixen per promoure el desenvolupament local de les nostres ciutats i territoris des d’un punt de vista integral, sense caure solament en la banalització de transformar parts del territori en parcs temàtics. Després de la Convenció UNESCO, la Convenció Europea del Paisatge, s’insereix en el marc dels treballs del Consell d'Europa en tema de patrimoni natural i cultural, del medi ambient i de l’autonomia local. Alguns articles de la mateixa Convenció marquen un pas endavant i innovador en la concepció del paisatge i de la seva dimensió cultural: La paraula “paisatge” connota una zona o un territori en la manera que els habitants del lloc o els visitants ho perceben, l’aspecte dels quals o caràcter deriven de l’acció de factors naturals i/o culturals (o sigui antròpics). Tal definició té en compte la idea que els paisatges evolucionen amb el temps, gràcies a l’efecte dels agents naturals i per l’acció dels éssers humans. Al mateix temps evidencia la idea que el paisatge forma una totalitat, els elements naturals i culturals de la qual es consideren tots alhora. Convenzione Europea del Paesaggio, Firenze, 2000, Cap.I - Disposizioni Generali , Articolo 1, 38. El paisatge juga un paper important en qualitat d’element del medi ambient i del context vital de les poblacions, tant en les àrees urbanes com el les àrees rurals, o sigui, per als paisatges amb caràcter excepcional i per a aquells del quotidià; per aquest motiu, s’intenta aconseguir que les poblacions desenvolupin un rol actiu en la gestió i la planificació del territori, i que segueixin responsables del seu propi futur.Convenzione Europea del Paesaggio, Firenze, 2000, Cap. III- Commenti sulle disposizioni della Convenzione, Preambolo, 36
El paisatge cultural viu és la plena expressió d’una comunitat estable, que es basa en un model econòmic continu i en l’ús de recursos renovables. Els factors que poden determinar la decadència dels paisatges culturals són varis però alguns, més que uns altres, semblen pesar més. Entre aquests reconeixem la inestabilitat del model econòmic, les fortes migracions, l’ús sempre majoritari de recursos no renovables. La destrucció d’un paisatge cultural es determina per la pèrdua de valor dels elements d’identitat del lloc mateix, moltes vegades causats per la prevalença de la component econòmica sobre les altres components que participen a la construcció i al manteniment dels paisatges. El que ha de ser evident és la forta complementarietat entre acció humana i ambient natural: els paisatges culturals tenen un valor de biodiversitat molt alt, la conservació de la qual, al igual que la seva destrucció, passa a través de l’acció de l’home. La gestió del paisatge esdevé fonamental tenint en compte que una de les característiques més destacades de la convenció, i també de la proposició de Llei Catalana del Paisatge que el Parlament de Catalunya va aprovar el juny de 2005, és que tot el territori passa a ser considerat paisatge. És, per tant, una visió molt diferent de la que tradicionalment ha regit els parcs i els espais naturals protegits, perquè la nova definició de paisatge es refereix no solament als espais naturals, sinó també a llocs amb activitats agropecuàries i àrees urbanes. |
Resultats d'aprenentatge. En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:
|
Continguts
|
|
Mètode d'avaluació
|
L’avaluació del curs es realitzarà en base a l’assistència presencial a totes les sessions i a la valoració del dossier sobre el taller de projectes de paisatge, elaborat per cada alumne o grup d’alumnes. |
Bibliografia
|
ALBET I MAS,A.; GARCÍA RAMÓN, M.D.; AULA ACTIVA, Escoles del pensament geogràfic
BUSQUETS, J., CORTINA, A. (coord.); “Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje”, Editorial Ariel S.A.. Barcelona. ISBN: 978 84-344-2890-4.
CLEMENTI, A.: Interpretazioni di paesaggio Convenzione Europea e innovazioni di metodo a cura di. Roma 2002.
COUNCIL OF EUROPE: European landscape convention, Firenze, 2000.
LLOP, C.: “Paisatges metropolitans: policentrisme, dilatacions, multiperifèries i microperifèries. Del paisatge clixé al paisatge calidoscopi”, a Papers Nº 47. Regió Metropolitana de Barcelona. ISSN 1888-3621. Barcelona, març de 2008. Pàgs: 8-13.
LLOP, C.: “El proyecto del paisaje” Capítol 8 del Llibre “Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje”, a cura de Jaume Busquets i Albert Cortina (coord.) Editorial Ariel S.A.. Barcelona. ISBN: 978 84-344-2890-4. Pàgs: 275-294.
LLOP, C.; SABATÉ, J.; VILANOVA, J.M.: Dels llocs memorables als paisatges culturals. Barcelona, Coac, 2003. (Edició fotocopiada).
LLOP, C.: “Una possibile geografia dei “territori lenti” (Territoris Serens) in Catalogna”. A Dialoghi internazionali — città nel mondo — n. 10 marzo 2009, Bruno Mondadori, Març 2009. Pàgs: 134-144.
LLOP, C. (Dir.): “Paisatges en transformació: Intervenció i gestió paisatgístiques”, Diputació de Barcelona. Àrea de Presidència. Direcció d'Estudis i Prospectiva. Observatori Territorial [coo.] Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori [coo.] Edita: Diputació de Barcelona. Àrea de Presidència. Direcció de Comunicació; Col·lecció: Estudis, Sèrie: Territori, 6. Barcelona, 2009. ISBN: 978-84-9803-229-1. 431 Pàgs.
ROGER, A.: Breu Tractat del paisatge. Barcelona la Campana, 2000.
UNESCO: Convención para la protección del patrimonio cultural y natural Organización de las Naciobes Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura. París UNESCO 1972.
GAMBINI, R.: “Piani paesistici. Uno sguardo s’insieme”en Urbanistica, nº 90, 1998.
GAMBINO, R.: Il Parchi naturali europei dal piano alla gestione. Roma La Nuova Italia Scientifica 1994.
INIESTA, M.: Els gabinets del món antropologia, museus i museologies. Lleida Pagès 1994.
PRATS, LL.: Antropología y patrimonio. Barcelona Ariel 1997.
SAUER, C.: “The Morphology of Landscape”, 1925. University of California Publications in Geography, (vol.2 nº 2, pp.19-54). Land and Life selection from the writings Carl Ortwin Sauer edited by John Leighly. Berkeley, University of California press cop. 1963.
SABATÉ, J. "L'EIX PATRIMONIAL DEL LLOBREGAT". Diputació de Barcelona, 2000.
SABATÉ, J. Paisajes culturales y proyecto territorial. A: "El paisaje en la cultura contemporánea ". Editorial Biblioteca Nueva, Colección Paisaje y Teoría, 2008, p. 249-273.
SABATÉ, J. Paisajes culturales: un reto en el proyecto territorial del siglo XXI. A: "Paisaje cultural : Eurau 08 = Paysage Culturel = Cultural Landscape". Gobierno de España. Ministerio de Fomento, 2007, p. 98-101.
SCAZZOSI, L.: Politiche e culture del paesaggio nuovi confronti Austria, Dinamarca, Italia, Norvegia, Polonia, Slovenia, Spagna, Francia, Germania, Gran Bretagna, stati Uniti, Svizzera, testi di Roberto Cec. Roma, Gangemi 2003.
TURRI, E.: Il paesaggio come teatro, Marsilio Venezia 1998.
WAGENSBERG, J.: Ideas para la imaginación impura 53 reflexiones en su propia sustancia. Barcelona Tusquets 1998. |
Webliografia
|
BUSQUETS, J., CORTINA, A. (coord.); “Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje”, Editorial Ariel S.A.. Barcelona. ISBN: 978 84-344-2890-4. Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, Generalitat de Catalunya http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/sac/organisme_fitxa.jsp?codi=13857 Observatori del Paisatge de Catalunya http://www.catpaisatge.net/cat/index.php
Centre de Recerca i Projectes de Paisatge, UPC http://www.upc.edu/catala/bddirectori/consultar/mostrar_ens.php?id=270&idioma=cat&tip=4
Laboratori d’Anàlisi i gestió del Paisatge, Landscape LAB http://www.udg.es/dghha/cat/secciogeografia/paisatge/
Fundació Territori i Paisatge www.coac.net/COAC/biennal/fundacio.htm
Biennal Europea del Paisatge (Barcelona, Catalunya)
Landscape Institutions
The World Heritage Center UNESCO 7, Place de Fontenoy
UNESCO: Cultural landscape, http://whc.unesco.org/exhibits/cultland/landscap.htm
Patrimoine Mondiale, http://whc.unesco.org/nwhc.fr/pages/home/pages/homepage.htm
Available on web page at www.unesco.org/whc/ :
§ Convention concerning the Protection of the World Cultural and Natural Heritage (UNESCO 1972). § Operational Guidelines for the Implementation of the World Heritage Convention § Glossary of World Heritage Terms. § Properties included in the World Heritage List.
Editions UNESCO Cultural landscapes UNESCO http://whc.unesco.org/exhibits/cultland/landscape.htm
Patrimoine Mondiale http://whc.unesco.org/nwhc.fr/pages/home/pages/homepage.htm
COE Consejo de Europa http://www.coe.int/T/ES/Com/About_Coe/Culture.asp
ICOMOS, International Council on Monuments and Sites
ICCROM, The International Centre for the Study of the Preservation and the Restoration of Cultural Property http://www.iccrom.org/ ICCROM IFLA International Federation of Landscape Architects http://www.ifla.kee.hu/ifla
IFLA
CICOP, Centro Internacional para la conservación del Patrimonio http://www.cicop.com/
Institute for Cultural Landscape Studies Landscape Institute http://www.icls.harvard.edu/
The Cultural Landscape Foundation http://www.tclf.org/whatis.htm
Thematic network project Pan-European Federation for Heritage European Foundation for Landscape Architecture The European rural model www.europa.eu/int/comm/archives/leader2 Fédération Française du Paysage www.f-f-p.org
FLS Fonds Landschaft Schweiz http://www.fls-fsp.ch
Cultural landscape projects
Pathways to Cultural Landscapes http://www.pcl-eu.de/
Projects in Cultural Landscape_Europe www.pcl-eu.de/partners/index
Thematic network in Landscape Architecture http://www.le-notre.org/
Project of Ilkka Halso_Exhibition http://ilkka.halso.net/ Canadian cultural landscape
Etats Généraux du Paysage Québecois http://www.paysage.qc.ca/cpq/charte.pdf
Germany Cultural Landscape
Potsdam cultural landscape www.brandenburg-info.com/potsdam International Building Exhibition Fürst Pückler Land www.iba-fuerst-pueckler-land.de International Building Exhibition Emscher Park Cultural landscape Garden Domain Dessau Wörlitz Historic cultural landscape in Schleswig-Holstein www.denkmal.schleswig-holstein.de World heritage site Middle Rhine Valley Regional history Castles and palaces State Garden Show 2010 Bad Nauheim
Italian cultural landscape
Centro Internazionale di Studi sui Paesaggi Culturali http://web.unife.it/centro/paesaggiculturali/
Rivista Ricerche per la Progettazione del Paesaggio http://www.unifi.it/rdrpp/pagine/indice_dei_numeri_rivista.html Parchi italiani www.parks.it
Progetti per la cultura del territorio www.ecotur.it
Parco Nazionale del Cilento e Vallo di Diano www.pncvd.it
Regione Emilia Romagna_paesaggio www.regione.emilia-romagna.it/wcm/ERMES/Canali/territorio/paesaggio/valorizzazione_paesaggio.htm www.regione.emilia-romagna.it/paesaggi/
Patrimonio culturale e paesaggistico_bacino del Po /www.iccd.beniculturali.it/download/atti/50_3-ma.pdf
Paesaggio e territorio del Trentino Alto Adige www.trentinocultura.net
Progetto EuroMed, Regione Piemonte: la salvaguardia del paesaggio rurale /www.risorsebeniculturali.it/progetti_ric/rural_med/rural_med.asp
Osservatorio del paesaggio_Monferrato_Astigiano (Piemonte) www.osservatoriodelpaesaggio.org
Suisse cultural landscape
Confederazione svizzera_paesaggio http://www.umwelt-schweiz.ch/buwal/it/fachgebiete/fg_grundlagen/index.html
Concezione paesaggio svizzero http://www.landschaftskonzept.ch/d/_start.htm
Ecomuseus
Rete degli Ecomusei in Italia, in Europa e nel mondo www.ecomusei.net
Comunidades y desarrollo www.interactions-online.com
Trentino_ecomusei www.trentinocultura.net/soggetti/ecomusei/ecomusei_ind_h.asp
Patrimonio culturale e territorio www.osservatorioecomusei.net
Fédération des ecomusées et des musées de societé www.fems.asso.fr
AISM_Associazione Italiana di Studi Museologici www.studimuseologici.org |
Sota la denominació de paisatges culturals, entenem aquells territoris (urbans i territorials) que expressen l’acció de l’home en la transformació de la natura i la construcció de paisatges singulars plens d’història i de continguts. Tot és paisatge, i tot és paisatge cultural. Es tracta, tanmateix d’aprofundir les possibilitats dels valors culturals per als projectes territorials renovats, incorporant en el coneixement dels mateixos les diverses ciències regionals aporten, en una mena d’aproximació que pretén ser multidisciplinar per comprendre la complexitat dels llocs. En el curs es proposa l’anàlisi de projectes que tenen en la cultura i el desplegament dels valors naturals, la configuració de paisatges d’interès patrimonial, i que serveixen per promoure el desenvolupament local de les nostres ciutats i territoris des d’un punt de vista integral, sense caure solament en la banalització de transformar parts del territori en parcs temàtics.