Arquitectura i cooperació
Qm Primavera 2019-2020
| Qm | Nivell Quadrimestral | Núm. màxim d'estudiants |
Prerequisits | Idioma |
| P | 7-10 |
35 ETSAV 5 incoming |
|
| Codi | ECTS | Distribució (T,P,L) | Departament | H/s treball estudiant |
| 290137 | 3 | 3 P | PA |
| Dia | Horari | Tipus d'aula | Núm. de setmanes |
|
9 al 15 de juny de 2020 18 de juny (correcció) |
9 a 14:30 | Teòrica | una semana i un dia (6 matins) |
| Professor responsable | Roger Sauquet |
| Altres participants | Silvia Falcoff, Alberto Silva , Hugo Acuña, Maria Grande , Jesus Rivera,Rosa Trilla,Sofia Marinelli, Pere Pujol (Arquitectes sense fronteres) |
Objectius
|
Iniciació al món de la Cooperacio Arquitectònica, en les seves dues variants, de Cooperació Local i Cooperació Internacional donant a conèixer les eines pròpies d'aquesta disciplina. Estudiar la influència i relació de la Sociologia, l'Antropologia i l'Economia en la Cooperació.
|
Subject abstract
|
Introduction to the world of Architectural Cooperation, in its two variants: Local Cooperation and International Cooperation, presenting the tools for each discipline. We will study the influence and relationship of Sociology, Anthropology and Economics in Cooperation.
|
Resultats d'aprenentatge. En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:
|
Continguts
| 1 |
Introducció al curs. Establir els coneixements dels alumnes sobre els problemes de la Cooperació, Local i Internacional. Donar les eines mínimes per afrontar la problemàtica tenint en compte, els aspectes antropològics, sociològics i econòmics. Com cal treballar en el camp de la Cooperació? |
| 2 |
Cooperació Local, coneixements bàsics: Urbà , Arquitectònic, Constructiu, necessitats i patologies. Per a qui treballem i com actuem en els aspectes anteriorment exposats. Relació amb els afectats tant els individuals com els Associats. Exemplificar tots els supòsits i buscar la relació amb els diferents actors: Privats, Comunitats, Associacions, Barris i Ajuntaments. |
| 3 |
En un barri de Barcelona (Ciutat Meridiana) es veurà sobre el terreny, la problematica descrita a la sessió anterior.
Es visitarà el Barri per conèixer directament els seus problemes concrets. Es faran xerrades amb l'Associació de Veïns i amb els propis veïns. Es parlarà tambè de les possibles solucions i la forma d'afrontar-les. Es farà un treball pràctic sobre Ciutat Meridiana i alguns dels aspectes descoberts durant la visita.
|
| 4 |
El sistema Internacional de Cooperació per al desenvolupament. Els projectes de Cooperació per al Desenvolupament. El dret a l'habitatge i a la ciutat |
| 5 |
Arquitectura i Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Arquitectura i pràctiques sostenibles, tecnologies i materials disponibles. El treball pràctic es farà sobre la descripció d'un projecte i es proposa desenvolupar el seu planteig tant tècnicament com logísticament de la part constructiva. |
| 6 |
Correcció pública dels treballs, tant de Cooperació Local com Internacional. Fets en grups de 2/3 alumnes |
Mètode d'avaluació
|
Valorant l'assistència i les intervencions dels alumnes durant les classes, juntament amb els dos treballs pràctics tant de Cooperació Local com Internacional
|
Bibliografia
Cooperació Local:
El Derecho a la Vivienda de Peter Marcuse
Donde la Ciudad cambia de nombre de Francisco (Paco) Candel
Cooperació Internacional
-González Gómez, L. Guía para la gestión de proyectos de cooperación al desarrollo. Universidad de Antioquia. Bilbao,2007.
- Lorenzo Gálligo, Pedro. UN TECHO PARA VIVIR Tecnologías para viviendas de producción social en América Latina. Editorial: UPC (Colección Punto y línea). 7a edición 2005. “La participación en el diseño urbano y arquitectónico en la producción social del hábitat”. VVAA. CYTED- HABYTED-REDXIV.F. México DF. 2004
|
Comparteix: