Patrimoni material

Genèricament, l’assignatura vol explotar l’instrumental interpretatiu i de recerca propi dels arquitectes per generar coneixement substancial sobre el patrimoni arquitectònic, com a base fonamental per la seva comprensió consistent, com a requisit imprescindible per la seva pervivència en circumstàncies canviants, i per fer-ne un instrument amb què els arquitectes puguin intervenir, en alguna mesura, en la determinació d’aquestes circumstàncies.

En l’edició d’aquest quadrimestre, l’objecte d’estudi són els complexos monàstics; havent concretat en origen una voluntat de vida comunitària lliure de constrenyiments imposats, substituïts per una regla triada, després han estat interpretats com el laboratori de totes les institucions pensades per enquadrar i disciplinar un col·lectiu –de la presó a l’hospital-, han tingut algun paper en la definició de l’ideal d’habitatge de la modernitat del segle passat, i s’hi ha vist la concreció d’una exigència d’eliminació del superflu amb contingut revolucionari. Model per la reacció o pel progrés, amb una arquitectura estrictament funcional o estrictament ideal, el monestir ha estat llegit en tots els sentits imaginables; potser per això mateix, el futur d’aquests edificis és tan obert com mal conegut és el seu passat: l’assignatura es situarà aquí, amb la idea d’aclarir la història de la formació d’un cas d’estudi concret i de plantejar concretament la seva capacitat d’acollir en el futur una vida de grup.

Genéricamente, la asignatura quiere explotar el instrumental interpretativo y de investigación propio de los arquitectos para generar conocimiento sustancial sobre el patrimonio arquitectónico, como base fundamental para su comprensión consistente, como requisito imprescindible para su pervivencia en circunstancias cambiantes, y para hacer un instrumento con el que los arquitectos puedan intervenir, en alguna medida, en la determinación de estas circunstancias.
En la edición de este cuatrimestre, el objeto de estudio son los complejos monásticos; habiendo concretado en origen una voluntad de vida comunitaria libre de apremios impuestos, sustituidos por una regla elegida, luego han sido interpretados como el laboratorio de todas las instituciones pensadas para encuadrar y disciplinar un colectivo -de la cárcel al hospital-, han tenido algún papel en la definición del ideal de vivienda de la modernidad del siglo pasado, y se ha visto la concreción de una exigencia de eliminación de lo superfluo con contenido revolucionario. Modelo para la reacción o para el progreso, con una arquitectura estrictamente funcional o estrictamente ideal, el monasterio ha sido leído en todos los sentidos imaginables; quizás por eso mismo, el futuro de estos edificios es tan abierto como poco conocido es su pasado: la asignatura se situará aquí, con la idea de aclarar la historia de la formación de un caso de estudio concreto y de plantear concretamente su capacidad de acoger en el futuro una vida de grupo.

• Tindrà una visió dels millors edificis monàstics de l’arquitectura catalana i del seu context.
• Sabrà veure les característiques d’una obra d’arquitectura i, en particular, visualitzar seqüències espacials.
  
• Haurà desenvolupat la seva capacitat analítica per representar conceptualment i gràficament els edificis visitats.
  
• Haurà estudiat els problemes relacionats amb els usos i les formes actuals dels edificis visitats i en coneixerà els projectes de transformació d’execució recent o prevista.
• Haurà entès les implicacions arquitectòniques de la idea de patrimoni.
  
• Haurà analitzat en profunditat almenys un dels edificis visitats amb el maneig de tota la documentació disponible, i haurà elaborat, ell mateix, documents de nivell científic i tècnic suficient per concretar aquesta anàlisi.

1

26/02. Presentació a l’ETSAV. Visita al monestir de Sant Cugat del Vallès.

2, 3 i 4

3, 4 i 5/03. Visita als monestirs de Cuixà, el Canigó, Fontfreda, Senanca i la Tourette (viatge de tres dies).

5

11/03. Visita al monestir de Santa Maria de Vallbona.

6

18/03. Anàlisi del monestir de Santa Maria de Vallbona i el seu emplaçament.

7

02/04. Visita als monestirs de Poblet i Santes Creus.

8

08/04. Arquitectura gòtica religiosa segons Pierre Lavedan.

9

16/04. Visita al monestir de Pedralbes.

10

22.04. Visita a la Cartoixa de Montalegre i a Sant Jeroni de la Murtra.

11

29.04. Visita al monestir de Sant Bartomeu de Bellpuig.

12

13.05. Arquitectura romànica segons Puig i Cadafalch.

-  Assistència i participació a classe: 10%

-  Assistència i participació a les visites: 30%

-  Exercici d’anàlisi del monestir de Santa Maria de Vallbona i el seu emplaçament: 30%

-  Exercici d’anàlisi final: 30%

AURELI, Pier Vittorio. Less is Enough: On Architecture and Asceticism. Moscou: Strelka Press, 2013.

BRAUNFELS, Wolfgang. Abendländische Klosterbaukunst. Colònia: DuMont Schauberg, 1969.

LAVEDAN, Pierre. L’architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares. París: Henri Laurens, 1935.

MARAZZI, Federico. Le città dei monaci. Milà: Jaca Books, 2015.

PUIG I CADAFALCH, Josep; FALGUERA, Antoni de; GODAY I CASALS, Josep. L’Arquitectura romànica a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1909-18.

Filmografia

WISEMAN, Frederick. Essene (1972).