Patrimoni material
Qm Primavera 2015-2016
Qm | Núm. màxim d'estudiants |
Prerequisits | Idioma |
P | 20 | Català / Castellà |
Codi | Crèdits | Distribució (T, P, L) | Departament | H/s treball estudiant |
290711 | 5 ECTS | 1T+4P | CA | 7 |
Dia d'impartició | Hora d'impartició | Núm de setmanes |
DIVENDRES (Friday) Eventualment, DISSABTE, en funció dels horaris d’obertura dels edificis visitats. |
Aula Oest 3 de 16:00 - 20:00 | 12 |
Professor Responsable | Josep Giner |
Altres professors | Raúl Martínez i José Angel Sanz |
Objectius
Genèricament, l’assignatura vol explotar l’instrumental interpretatiu i de recerca propi dels arquitectes per generar coneixement substancial sobre el patrimoni arquitectònic, com a base fonamental per la seva comprensió consistent, com a requisit imprescindible per la seva pervivència en circumstàncies canviants, i per fer-ne un instrument amb què els arquitectes puguin intervenir, en alguna mesura, en la determinació d’aquestes circumstàncies. En l’edició d’aquest quadrimestre, l’objecte d’estudi són els complexos monàstics; havent concretat en origen una voluntat de vida comunitària lliure de constrenyiments imposats, substituïts per una regla triada, després han estat interpretats com el laboratori de totes les institucions pensades per enquadrar i disciplinar un col·lectiu –de la presó a l’hospital-, han tingut algun paper en la definició de l’ideal d’habitatge de la modernitat del segle passat, i s’hi ha vist la concreció d’una exigència d’eliminació del superflu amb contingut revolucionari. Model per la reacció o pel progrés, amb una arquitectura estrictament funcional o estrictament ideal, el monestir ha estat llegit en tots els sentits imaginables; potser per això mateix, el futur d’aquests edificis és tan obert com mal conegut és el seu passat: l’assignatura es situarà aquí, amb la idea d’aclarir la història de la formació d’un cas d’estudi concret i de plantejar concretament la seva capacitat d’acollir en el futur una vida de grup. |
Objetivos
Genéricamente, la asignatura quiere explotar el instrumental interpretativo y de investigación propio de los arquitectos para generar conocimiento sustancial sobre el patrimonio arquitectónico, como base fundamental para su comprensión consistente, como requisito imprescindible para su pervivencia en circunstancias cambiantes, y para hacer un instrumento con el que los arquitectos puedan intervenir, en alguna medida, en la determinación de estas circunstancias. |
Resultats d'aprenentatge. En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:
|
Continguts
1 |
26/02. Presentació a l’ETSAV. Visita al monestir de Sant Cugat del Vallès. |
2, 3 i 4 |
3, 4 i 5/03. Visita als monestirs de Cuixà, el Canigó, Fontfreda, Senanca i la Tourette (viatge de tres dies). |
5 |
11/03. Visita al monestir de Santa Maria de Vallbona. |
6 |
18/03. Anàlisi del monestir de Santa Maria de Vallbona i el seu emplaçament. |
7 |
02/04. Visita als monestirs de Poblet i Santes Creus. |
8 |
08/04. Arquitectura gòtica religiosa segons Pierre Lavedan. |
9 |
16/04. Visita al monestir de Pedralbes. |
10 |
22.04. Visita a la Cartoixa de Montalegre i a Sant Jeroni de la Murtra. |
11 |
29.04. Visita al monestir de Sant Bartomeu de Bellpuig. |
12 |
13.05. Arquitectura romànica segons Puig i Cadafalch. |
Mètode d'avaluació
- Assistència i participació a classe: 10% - Assistència i participació a les visites: 30% - Exercici d’anàlisi del monestir de Santa Maria de Vallbona i el seu emplaçament: 30% - Exercici d’anàlisi final: 30% |
Bibliografia
AURELI, Pier Vittorio. Less is Enough: On Architecture and Asceticism. Moscou: Strelka Press, 2013. BRAUNFELS, Wolfgang. Abendländische Klosterbaukunst. Colònia: DuMont Schauberg, 1969. LAVEDAN, Pierre. L’architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares. París: Henri Laurens, 1935. MARAZZI, Federico. Le città dei monaci. Milà: Jaca Books, 2015. PUIG I CADAFALCH, Josep; FALGUERA, Antoni de; GODAY I CASALS, Josep. L’Arquitectura romànica a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1909-18.
Filmografia WISEMAN, Frederick. Essene (1972). |
Comparteix: