Exposicions REHABITAR 7+8
El grup de recerca HABITAR presenta els episodis 7 i 8 de la sèrie d'exposicions REHABITAR , sota els lemes "Entrar pel balcó" i "Abandonament i oportunitat".
La mostra té lloc a Madrid, fins el 29 de setembre del 2011, a l’espai exterior de la Sala La Arquería de Nuevos Ministerios (Paseo de la Castellana, 67) i està organitzada per la Secretaria de Estado de Vivienda y Actuaciones Urbanas del Ministerio de Fomento.
L’exposició està ideada i comissariada per Xavier Monteys, Magda Mària, Pere Fuertes, Roger Sauquet, Anna Puigjaner, Carles Marcos, Eduard Callís i Carlos Fdz. Rovira, membres del grup de recerca i professors de l’ETSAV en la seva majoria.
Rehabitar 7: Entrar pel balcó
Des de fa uns anys, una part significativa del parc d'habitatges a les nostres ciutats s'ha anat dotant d'ascensors com a millora de la seva accessibilitat. En el context d'aquestes obres de reparació és on es realitzen algunes observacions que permeten veure el problema inicial –no disposar d'ascensor– com una oportunitat.
Aquest és l'objectiu del setè episodi de ReHabitar. L'exposició mostra, entre altres coses, com la col·locació d'un ascensor a la façana dels edificis que no disposen d'espai suficient al seu interior, lluny de constituir un inconvenient, pot afegir als habitatges en altura alguna de les qualitats de la casa amb jardí.
L’exposició proposa intervenir sobre diversos edificis d’habitatge, incorporant una nova entrada a través d’un balcó afegit a la façana. Més enllà de la resolució d’un problema d’accessibilitat, els exemples estudiats permeten comprovar les millores que aquesta modificació pot suposar en l’organització de la casa i en la forma d’habitar les seves peces.
La lliçó que s'extreu de l'episodi de ReHabitar 7 és que una reparació pot constituir una millora en l'objecte reparat, fent que disposi de més prestacions que les originals.
Rehabitar 8: Abandonament i oportunitat
En la seva contínua transformació, les ciutats deixen en el seu interior un conjunt heterogeni d'edificacions que no mantenen el ritme vital del teixit del qual formen part. En alguns casos, es tracta de situacions aïllades. En altres, però, aquestes condicions afecten a un àmbit urbà en el qual els canvis econòmics o socials han deixat nombrosos edificis en desús. Amb el final brusc de l'últim cicle de la construcció, s'han sumat a aquestes altres situacions d'abandonament d'edificis encara inacabats que han de ser, per si mateixes, motiu d'una reflexió en profunditat.
Encara avui, hi ha qui creu que enderrocar i construir de nou és més econòmic i proporciona millors resultats que aprofitar l'existent. En termes d’empremta ecològica és més que discutible. Si els edificis desocupats reuneixen unes mínimes condicions, la seva reutilització és, en si mateixa, una estratègia sostenible.
El vuitè episodi de ReHabitar es proposa observar tots aquests llocs com a oportunitats que permetin revitalitzar la ciutat des del seu interior, assajant alternatives a l'enderrocament i incorporant altres usos, com l'habitatge, i qüestionant les operacions necessàries per reactivar-los.
Es tracta d’equipaments desmantellats; edificis d’oficines, hotels o centres sanitaris obsolets; estructures agrícoles abandonades; presons, construccions escolars i religioses tancades; instal·lacions militars traslladades; infraestructures per al transport o antigues fàbriques i magatzems devorats pel creixement urbà. Molts d’aquests edificis poden ser transformats amb programes que contemplin l’habitatge o que el barregen amb el treball, en les seves diverses possibilitats; o bé amb altres fórmules d’habitar.
No se tracta simplement d’utilitzar-ne l’estructura o els tancaments com a base per a una nova actuació, sinó de concebre una habitabilitat diferent que incideixi sobre les nocions de confort i que permeti qüestionar certs aspectes de la normativa general en aquesta matèria.
Trobareu més informació en els enllaços:
www.habitar.upc.edu
www.rehabitar.blogspot.com