Exposició Vivienda social en America Latina 1950–1970. Abril 2012
09/03/2015
L'objecte d'aquesta exposició és el de poder difondre algunes realitzacions de conjunts d'habitatge social a Amèrica Llatina.
Un dels temes que van presidir els debats en els inicis de la modernitat va ser el de les noves formes d'habitar, més higièniques, més adaptades al moment i, també l'estudi de la manera de poder donar aixopluc a un gran nombre de persones, fruit de les migracions de tota mena. aquest aspecte va motivar moltes propostes de habitatge mínim, de seriació de models i de diferents plantejaments d'ocupació del territori.
El grup de recerca FORM que dirigeixo, té com un dels objectes d'estudi el dels conjunts habitacionals dels inicis de la modernitat. Molts han estat els treballs que des aquestes dècades s'han desenvolupat sobre obres rellevants de l'Arquitectura Moderna, i cada vegada més es treballa per conservar; però resulta també fonamental el fixar l'atenció
en els habitatges socials, que sens dubte constitueixen un patrimoni, si bé modest, de la modernitat.
Un fet que reforça l'interès en treballar sobre aquests conjunts és que, en primer lloc, moltes de les propostes més valuoses es van quedar al paper, bé perquè van ser objecte de presentació a concurs i no van guanyar, bé perquè les condicions econòmiques no van permetre la seva desenvolupament o fins i tot perquè en alguns casos van ser propostes teòriques sense realització pràctica. Dels conjunts que van ser construïts, els més ambiciosos i que suposaven un nou enfocament l'urbanisme, molts ho van ser només en part. També cal considerar el fet de que, donada la qualitat econòmica de les edificacions, la majoria han patit grans transformacions o han desaparegut totalment.
Tot això augmenta l'interès per la recopilació del material existent sobre aquests conjunts, i reforça el valor de les reconstruccions digitals que permeten apreciar les característiques dels conjunts i així poder extreure conclusions. En alguns casos, per a la reconstrucció, s'ha tingut d'acudir a algun altre projecte de l'autor, contemporani o proper cronològicament a l'estudiat, per poder generar els detalls constructius que no apareixien en la documentació
recollida sobre el conjunt. Aquesta informació procedeix de fonts molt diverses. En primer lloc les revistes de l'època permeten comprovar l'estat no només de les edificacions sinó també del seu entorn en el moment de la realització. Els arxius d'ajuntaments, col · legis professionals, escoles d'arquitectura i altres institucions han proporcionat alguns dels materials sobre què s'ha treballat.
Tornar a aquests projectes la seva autenticitat, ni que sigui virtualment, ajuda a entendre tant l'estructura urbana d'algunes ciutats com els habitatges de major cost la concepció en molts casos va ser fruit de la recerca duta a terme en l'habitatge social.
Les propostes d'habitatge social obeeixen a situacions urbanes molt diverses. algunes es desenvolupen a la perifèria de nuclis urbans, altres tracten de consolidar zones rurals i algunes es plantegen en terrenys verges en un intent de generar noves ciutats. En intentar reubicar en l'entorn de la ciutat a la immigració procedent del camp, certes propostes tracten de reprendre aspectes de l'habitatge rural que suavitzin el pas del camp a la conurbació. però no
sempre succeeix així, ja que altres vegades del que es tracta és d'utilitzar els recursos de la modernitat, en propostes radicals que, per la seva rotunditat, intenten ser l'origen de la ciutat nova.
Una cosa que és comú a la majoria de les propostes és el gran nombre d'habitatges que es proposen realitzar en un mateix moment. Això contrasta amb la proposta d'habitatges per a les classes més benestants que, en general, es construeixen de manera individualitzada. les propostes arquitectòniques tracten de matisar la repetició dels tipus introduint variacions que aconsegueixin donar complexitat a les agrupacions.
La diversitat de situacions urbanes genera tipologies diverses. Si bé pel que fa al tipus la majoria coincideixen en l'exploració de l'habitatge mínim, en les agrupacions es juga a vegades amb edificació de baixa densitat, mentre que en altres casos s'utilitza l'edificació en alçada alliberant així el sòl per a activitats comunes.
Un fet diferencial entre les obres que aquí es presenten és també el tipus d'autor que les realitza. En certs casos, es tracta d'autors anònims, que formen part d'organitzacions estatals, i que de vegades ni tan sols signen les obres. En altres, per contra es tracta obres menors de grans arquitectes, que potser en el conjunt de les seves obres no són rellevants, però que en posar l'atenció en elles revelen aspectes poc coneguts dels seus autors.
Per tot això, l'interès de la investigació resideix tant en el poder comprovar fins a quin punt aquestes propostes són generadors de nous tipus habitacionals i / o de noves propostes urbanístiques, com en el fet de poder revisar i documentar alguns projectes poc difosos, enriquint així l'haver de la Història de l'Arquitectura Moderna.
Article de la Sra. Teresa Rovira Llobera. arquitecta
El grup de recerca FORM que dirigeixo, té com un dels objectes d'estudi el dels conjunts habitacionals dels inicis de la modernitat. Molts han estat els treballs que des aquestes dècades s'han desenvolupat sobre obres rellevants de l'Arquitectura Moderna, i cada vegada més es treballa per conservar; però resulta també fonamental el fixar l'atenció
en els habitatges socials, que sens dubte constitueixen un patrimoni, si bé modest, de la modernitat.
Un fet que reforça l'interès en treballar sobre aquests conjunts és que, en primer lloc, moltes de les propostes més valuoses es van quedar al paper, bé perquè van ser objecte de presentació a concurs i no van guanyar, bé perquè les condicions econòmiques no van permetre la seva desenvolupament o fins i tot perquè en alguns casos van ser propostes teòriques sense realització pràctica. Dels conjunts que van ser construïts, els més ambiciosos i que suposaven un nou enfocament l'urbanisme, molts ho van ser només en part. També cal considerar el fet de que, donada la qualitat econòmica de les edificacions, la majoria han patit grans transformacions o han desaparegut totalment.
Tot això augmenta l'interès per la recopilació del material existent sobre aquests conjunts, i reforça el valor de les reconstruccions digitals que permeten apreciar les característiques dels conjunts i així poder extreure conclusions. En alguns casos, per a la reconstrucció, s'ha tingut d'acudir a algun altre projecte de l'autor, contemporani o proper cronològicament a l'estudiat, per poder generar els detalls constructius que no apareixien en la documentació
recollida sobre el conjunt. Aquesta informació procedeix de fonts molt diverses. En primer lloc les revistes de l'època permeten comprovar l'estat no només de les edificacions sinó també del seu entorn en el moment de la realització. Els arxius d'ajuntaments, col · legis professionals, escoles d'arquitectura i altres institucions han proporcionat alguns dels materials sobre què s'ha treballat.
Tornar a aquests projectes la seva autenticitat, ni que sigui virtualment, ajuda a entendre tant l'estructura urbana d'algunes ciutats com els habitatges de major cost la concepció en molts casos va ser fruit de la recerca duta a terme en l'habitatge social.
Les propostes d'habitatge social obeeixen a situacions urbanes molt diverses. algunes es desenvolupen a la perifèria de nuclis urbans, altres tracten de consolidar zones rurals i algunes es plantegen en terrenys verges en un intent de generar noves ciutats. En intentar reubicar en l'entorn de la ciutat a la immigració procedent del camp, certes propostes tracten de reprendre aspectes de l'habitatge rural que suavitzin el pas del camp a la conurbació. però no
sempre succeeix així, ja que altres vegades del que es tracta és d'utilitzar els recursos de la modernitat, en propostes radicals que, per la seva rotunditat, intenten ser l'origen de la ciutat nova.
Una cosa que és comú a la majoria de les propostes és el gran nombre d'habitatges que es proposen realitzar en un mateix moment. Això contrasta amb la proposta d'habitatges per a les classes més benestants que, en general, es construeixen de manera individualitzada. les propostes arquitectòniques tracten de matisar la repetició dels tipus introduint variacions que aconsegueixin donar complexitat a les agrupacions.
La diversitat de situacions urbanes genera tipologies diverses. Si bé pel que fa al tipus la majoria coincideixen en l'exploració de l'habitatge mínim, en les agrupacions es juga a vegades amb edificació de baixa densitat, mentre que en altres casos s'utilitza l'edificació en alçada alliberant així el sòl per a activitats comunes.
Un fet diferencial entre les obres que aquí es presenten és també el tipus d'autor que les realitza. En certs casos, es tracta d'autors anònims, que formen part d'organitzacions estatals, i que de vegades ni tan sols signen les obres. En altres, per contra es tracta obres menors de grans arquitectes, que potser en el conjunt de les seves obres no són rellevants, però que en posar l'atenció en elles revelen aspectes poc coneguts dels seus autors.
Per tot això, l'interès de la investigació resideix tant en el poder comprovar fins a quin punt aquestes propostes són generadors de nous tipus habitacionals i / o de noves propostes urbanístiques, com en el fet de poder revisar i documentar alguns projectes poc difosos, enriquint així l'haver de la Història de l'Arquitectura Moderna.
Article de la Sra. Teresa Rovira Llobera. arquitecta
Comparteix: