ARQUIN7 del 27 de setembre al 3 d'octubre de 2012.
Arquinfad organitza la sisena edició d'Arquinset - Setmana d'Arquitectura, que s'esdevindrà a Barcelona entre els dies 27 de setembre i 3 d'octubre de 2012.
PENSAMENT ECOLÒGIC: HÀBITAT, SALUT I PROPOSTES URBANES
Acostumem a acceptar el fet de que vivim en la societat del coneixement d’una manera bastant acrítica, perquè si pensem en qüestions com la crisi financera o el canvi climàtic, mantenir la denominació de "societat del coneixement " pot sonar massa pretensiós. Ocorre sovint que el saber del que disposem té una mínima part suportada en fets segurs i altra en hipòtesi, pressentiments o indicis. Però podem afirmar que al cantó de la crisi financera tenim una crisi de manca de coneixements en molts aspectes, és a dir una crisi deguda a la ignorància, el que ens obliga a administrar la incertesa i gestionar l’escassetat.
Davant aquest fet ens caldrà cada cop més tenir en compte el “principi de precaució”, que forma part ja dels tractats de la Unió Europea i d’acords internacionals. D’acord amb ell, l’adopció de mesures eficients per evitar danys seriosos e irreversibles com el canvi climàtic o la salut de les persones no s’han d’endarrerir pel fet de que no existeixi una evidencia científica total.
En aquest context relacionar, trobar el fil conductor entre sostenibilitat, arquitectura, propostes urbanes renovadores i salut, sembla del tot pertinent. Una relació que, creiem, és fluida i força evident.
Continuant el lema de les setmanes d’Arquinset dels anys 2010 i 2011 de “repensar, reutilitzar, renovar”, fora bo establir una ullada als coneixements i les mancances, a les investigacions sobre savieses pròpies de l’arquitectura tradicional i hàbits i costums de vida lligats a la ciutat compacta, amb una cultura de vida al carrer, avui en vies de transformació. I més en el nostre àmbit mediterrani, sotmès avui als dictats del “Directori europeu” com l’anomena el periodista Enric Juliana, no només en l’àmbit financer, sinó en la creixent influència d’unes tecnologies, materials, sistemes i maneres d’avaluar pròpies de països més freds i rics que el nostre que, cal reconèixer, s’estan traduint, al nostre idioma i clima. Tot això, dit amb tot el respecte pels avenços tecnològics i maneres de fer que ens arriben del nord i que en cap cas hauríem de menystenir. Però és molt evident que el coneixement que tenim de la inèrcia, les ventilacions o les ombres no estan incorporats a les nostres eines de mesura normatives.
Moltes més mancances trobem en el coneixement dels materials i la salut, o els que la relacionen amb tota mena de radiacions, tant naturals com artificials.
De la simbiosi i el mestissatge, de l’híbrid entre diversos coneixements, antics i moderns, del sud i del nord, de l’est i l’oest, de diverses disciplines i opinions podrem trobar noves maneres de construir i de viure que ens permetin recuperar la vella saviesa del “viure bé”, que sempre ha caracteritzat als pobles de les ribes de la Mediterrània.
Trobareu el programa a:
http://www.arquinset.cat/ca/
Acostumem a acceptar el fet de que vivim en la societat del coneixement d’una manera bastant acrítica, perquè si pensem en qüestions com la crisi financera o el canvi climàtic, mantenir la denominació de "societat del coneixement " pot sonar massa pretensiós. Ocorre sovint que el saber del que disposem té una mínima part suportada en fets segurs i altra en hipòtesi, pressentiments o indicis. Però podem afirmar que al cantó de la crisi financera tenim una crisi de manca de coneixements en molts aspectes, és a dir una crisi deguda a la ignorància, el que ens obliga a administrar la incertesa i gestionar l’escassetat.
Davant aquest fet ens caldrà cada cop més tenir en compte el “principi de precaució”, que forma part ja dels tractats de la Unió Europea i d’acords internacionals. D’acord amb ell, l’adopció de mesures eficients per evitar danys seriosos e irreversibles com el canvi climàtic o la salut de les persones no s’han d’endarrerir pel fet de que no existeixi una evidencia científica total.
En aquest context relacionar, trobar el fil conductor entre sostenibilitat, arquitectura, propostes urbanes renovadores i salut, sembla del tot pertinent. Una relació que, creiem, és fluida i força evident.
Continuant el lema de les setmanes d’Arquinset dels anys 2010 i 2011 de “repensar, reutilitzar, renovar”, fora bo establir una ullada als coneixements i les mancances, a les investigacions sobre savieses pròpies de l’arquitectura tradicional i hàbits i costums de vida lligats a la ciutat compacta, amb una cultura de vida al carrer, avui en vies de transformació. I més en el nostre àmbit mediterrani, sotmès avui als dictats del “Directori europeu” com l’anomena el periodista Enric Juliana, no només en l’àmbit financer, sinó en la creixent influència d’unes tecnologies, materials, sistemes i maneres d’avaluar pròpies de països més freds i rics que el nostre que, cal reconèixer, s’estan traduint, al nostre idioma i clima. Tot això, dit amb tot el respecte pels avenços tecnològics i maneres de fer que ens arriben del nord i que en cap cas hauríem de menystenir. Però és molt evident que el coneixement que tenim de la inèrcia, les ventilacions o les ombres no estan incorporats a les nostres eines de mesura normatives.
Moltes més mancances trobem en el coneixement dels materials i la salut, o els que la relacionen amb tota mena de radiacions, tant naturals com artificials.
De la simbiosi i el mestissatge, de l’híbrid entre diversos coneixements, antics i moderns, del sud i del nord, de l’est i l’oest, de diverses disciplines i opinions podrem trobar noves maneres de construir i de viure que ens permetin recuperar la vella saviesa del “viure bé”, que sempre ha caracteritzat als pobles de les ribes de la Mediterrània.
Trobareu el programa a:
http://www.arquinset.cat/ca/