Vés al contingut (premeu Retorn)

   

Sou a: Inici / Hemeroteca / Lliçó Inaugural curs 2015-2016

Lliçó Inaugural curs 2015-2016

A càrrec de Gion A. Caminada el proper dijous 17 de desembre 11h
Lliçó Inaugural curs 2015-2016

El proper dijous 17 de desembre del 2015 es celebrarà la Lliçó Inaugural de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV-UPC).

Enguany la lliçó inaugural anirà a càrrec de l'arquitecte Gion Antoni Caminada amb el títol:

"Crear Llocs | Scaffir Loghens | Orte Schaffen"

El director, Víctor Seguí, espera poder comptar amb la vostra participació.

 

Segueix en directe a travès de UPCtv

http://tv.upc.edu/continguts/conferencia-inaugural-del-curs-academic-2015-16-a-letsav?utm_source=homeUPC&utm_medium=elevator&utm_campaign=endirecte


Gion Antoni Caminada nasqué el 1957 de Vrin, Suïssa, una petita població d'alta muntanya dels Grisons (Graubünden). Va iniciar la seva formació com a fuster, fet que aprofita àmpliament en la seva trajectòria d'arquitecte, i posteriorment va fer un post-grau a la ETH de Zürich, d'on n'és professor des de l'any 1998. Un cop acabada la seva formació d'arquitecte va obrir el seu estudi a Vrin, i posteriorment a Duvin.

 

Entre les seves obres podem destacar:

_ Re-ordenació i re-energització de Vrin (des del 1992 i incloent l'ajuntament, habitatges, la fusteria... La seva obra capdalt i continua)

 

_ Escola  de Duvin (1995)

 

_ Hotel Alpina de Vals (2001)

 

_ Stiva da morts de Vrin (2002)

 

_ Residència de noies de Disentis (2003)

 

_ Formatgeria de Disentis (2010)

 

_ Centre d'activitats Waldhutte de Domat/Ems (2013)

 

_ Torre d'observació de Reussdelta (2013)

 


"[...] Gion Antoni Caminada és el darrer arquitecte que emergeix de les valls del cantó suís dels Grisons, amb veu pròpia i una singularíssima manera de fer. Rudolf Olgiati, el primer Peter Zumthor o Peter Märkli serien precedents més o menys recents de la mateixa àrea que podríem trobar en una línia propera. [...]

Vrin és el nom genèric del darrer conjunt d’agregats –Vrin, Cons, Ligiaxun i Songt Giusep- situats al fons de la vall de Lumnezia (vall de la llum en rumantch) al cantó suís dels Grisons.  [...]

Està format per una constel·lació d’unitats independents, amb plantes pròximes al quadrat, magnetitzades en funció de la orientació i el fort pendent. Aquest darrer provoca esglaonaments en secció formant espais d’ordre “natural”. Totes les edificacions estan construïdes amb fusta massissa apilada i teixida segons la mil·lenària tècnica de l’Strickbau, [...]

En l’actualitat el número d’habitants no arriba als tres-cents, encara que en la darrera dècada s’ha aconseguit aturar el descens continuat de població. 

En aquest entorn viu i desenvolupa la seva tasca d’arquitecte, en el més ampli sentit, Gion Antoni Caminada.  

En els temps que corren resulta sorprenent, però encoratjador, sentir parlar a algun arquitecte de l’arquitectura com a acte social compromès, sense rebaixar el més mínim el llistó de qualitat professional.

Caminada ens explica la fórmula, coneguda però molt difícil d’aconseguir avui en dia: consens, temps i atorgar valor social a l’arquitectura. Implicar la gent autòctona al màxim requereix coratge, passió, habilitat pel diàleg i sobretot molta paciència. Si això es dóna, i en aquest cas així succeeix, es produeix una millor acceptació i comprensió del fet arquitectònic; la conseqüència és l’important valor social dels edificis a un petit poble com Vrin.

Actualment, Caminada és una “autoritat” indiscutible per a totes les qüestions culturals-estètiques-urbanístiques-arquitectòniques de forma gairebé paternal. L’estratègia d’inserció en la vida real del poble, la influència des de dins i no des de fora i òbviament l’involucrar-se en els processos socials i polítics a través d’un gran activisme amb una integritat reconeguda, li han conferit aquesta autoritat.

L’arquitecte utilitza dues senzilles tàctiques per implementar les seves idees. Per una banda la confiança absoluta en la influència de la cultura constructiva vernacular en el creixement econòmic i social del poble. Aquesta creença es tradueix en la permanent investigació i reelaboració dels sistemes constructius autòctons i en el foment de l’autoconstrucció. Per l’altra, la cerca incansable de significats arquitectònics en els principals processos vitals del poble. [...]"

[revista "DAU 24", Coque Claret, 2005]