J.A. Martínez Lapeña i Elías Torres, Premi Nacional 2016
21/12/2017
El premi reconeix la trajectòria de gairebé 50 anys i la versatilitat d'uns autors que han intervingut en el patrimoni, el paisatge, els edificis públics o l'escala domèstica.
José Antonio Martínez Lapeña
i Elías Torres Tur, Premi
Nacional d'Arquitectura 2016
15 desembre 2017_ José Antonio Martínez Lapeña (Tarragona, 1941) i Elías Torres Tur (Eivissa, 1944) han rebut el Premi Nacional d'Arquitectura 2016, de mans d'un jurat format per Juan Navarro Baldeweg, Rafael Moneo, Juan Bordes, Elisa Valero Ramos, Sara de Giles Dubois, Beatriz Colomina i José María Cruz Novillo.
Martínez Lapeña fou durant molts anys professor de l'ETSAV, i uns dels que li han imprès el seu particular tarannà, des del primer curs fins al pfc. Torres ha estat també un professor de rellevància a l’ETSAB. Ens congratulem per aquest reconeixement a la seva tasca professional que, indubtablement, ha enriquit la nostra escola.
(casa Villangómez, Eivissa, 1987)
La fundació del despatx es remunta a l'any 1968 i entre les seves obres més destacades hi ha diversos habitatges unifamiliars a Eivissa i Formentera, la restauració de les muralles de Mallorca, l'hospital de Mora d'Ebre, l'esplanada del Fòrum i la gran pèrgola fotovoltàica, la restauració del parc Güell i la casa Vicens, tots dos d'Antoni Gaudí, i les escales mecàniques de La Granja, a Toledo. En el terreny internacional destaquen l'ampliació del museu de Kumamoto i el museu del poblat de Suganuma, al Japó.
(escales de La Granja, Toledo, 2000)
El jurat reconeix la trajectòria professional d'aquests arquitectes,“autors d'una extensa obra en una dilatada carrera conjunta que aviat farà cinquanta anys de col·laboració ininterrompuda, que els ha permès abordar projectes de tota índole, des de la perifèria més problemàtica fins als seus encàrrecs internacionals, en els quals van ser pioners al nostre país. Entre la seva obra, d'arquitectura oberta i arriscada, s'explica la construcció i renovació d'alguns dels espais públics més significatius de l'arquitectura espanyola en les últimes dècades. Sempre des d'un llenguatge fresc, que reuneix compromís cívic amb actitud respectuosa davant el paisatge i la ciutat històrica, constituint un exemple d'innovació i recerca constant”.
(remodelació de la casa Vicens de Gaudí, Barcelona, 2016)
Comparteix: