La demarcació d'Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears i l'ETSAV us conviden, els propers dies 16 al 20 d'abril de 2018, a la seu del COAIB d'Eivissa, a les  

Jornades del MISMeC
sobre el territori d'Eivissa

Les jornades volen posar a debat temes clau en els reptes que té plantejats l’illa d’Eivissa enfront la sostenibilitat en el seu territori i en la seva arquitectura. 

A causa de la relació directa entre la sostenibilitat i els fluxos materials que determinen el metabolisme social —això és, la relació de la societat amb el seu medi— els cinc temes clau considerats tracten de determinar la situació de fluxos crítics i la seva incidència sobre el territori, entenent que l’ordenació territorial és un element determinant en la definició del metabolisme social, i ha de ser objecte d’especial atenció per part del col·lectiu d’arquitectes en la seva responsabilitat social.

Gestió del territori

La gestió del territori és el primer element clau que es posa a debat. Amb una pluviometria pròpia del semi-àrid i de règim mediterrani, l’organització tradicional del territori en boscos, conreus organitzats en feixes i atenent als pendents, afavoreix el control de l’escorrentia i la infiltració de l’aigua, evitant l’erosió, assegurant la dotació pels conreus, el manteniment dels aqüífers, i evitant les catàstrofes generades per les riuades. Cal llegir la pèrdua de l’agricultura tradicional com la pèrdua del sistema de control i gestió hídric del territori, bolcat ara cap a un model no dissenyat, casual, en la que es perden usos i es transforma el sòl sense que podem assegurar que en resulta un nou model de control que asseguri la gestió de l’escorrentia i els beneficis de l’antic model.

La necessitat de garantir un territori ocupat per una activitat difusa que asseguri el control hídric, fa pensar en la necessitat de disposar d’un sistema agrari que el garanteixi, un sistema agrari que, per sobreviure, ha de ser econòmicament viable i això implica un producte reconegut pel mercat amb un preu de venda que asseguri la renda agrària. Avui dia, hi ha explotacions ecològiques a l’illa que plantegen, a més, el debat sobre l’alimentació sana. El debat ha de ser sobre la gestió del territori i les noves formes d’agricultura, que vol dir de gestió de la matèria orgànica i de qualitat del sòl, d’alimentació, i de qualitat de vida.

Patrimoni 

Lligat al debat de l’agricultura i els usos i l’ocupació del territori, es planteja considerar el paper del patrimoni. Quin valor tenen els murs de marge, els conreus, el bosc, les edificacions agràries, i els sistemes de regadiu? Quins han de ser considerats elements patrimonials i quin ha de ser el seu valor i la seva funció? Fins a quin punt és efectiva la simple conservació o cal plantejar el seu ús dins una recuperació o re-interpretació de la seva funcionalitat envers la sostenibilitat i els reptes de la societat? Els elements territorials patrimonials —i no només els arquitectònics— són referències clau pels arquitectes, i materials determinants en la configuració i expressió de la seva opinió sobre els reptes socials.

Aigua 

El tercer tema clau que es proposa és l’aigua. Essent el flux quantitativament més important, és també un dels que suposa un dels reptes més importants, en tant reflecteix les tensions que els usos socials li reclamen al medi. Les fortes exigències d’aigua que demana el turisme i l’agricultura comercial, han superat la capacitat del medi de proveir-les de forma sostenible i han produït la sobre-explotació dels aqüífers i la seva salinització per intrusió marina.

Les demandes d’aigua han reclamat la producció d’aigua dessalada usant energia provinent de fonts no renovables, el que fa depenent a l’illa d’una font que serà cada cop més costosa i que causa una de les amenaces que atempten contra la seva seguretat: el canvi climàtic.

Fonts energètiques

Així doncs, la discussió sobre les fonts energètiques és el quart tema clau que es proposa. Les demandes socials reclamen la disponibilitat de recursos energètics per diferents activitats, entre les quals, les demandes turístiques i la mobilitat són clau. Quines són aquestes demandes, com es satisfan, quins reptes genera l’actual model energètic, i com enfrontar-los, és un debat en el qual l’edificació segur que té un paper clau.

Paisatge 

Com a darrer tema clau, i en bona part com a resum, es proposa la qüestió del paisatge, entès com a percepció de l’expressió del metabolisme social en la forma del territori. En una illa amb una economia sustentada en el turisme —tant transformador— els canvis en el territori i la seva percepció per part dels diversos agents socials ha de ser un element determinant del debat. Reconèixer els canvis en el paisatge, els lligams que tenen amb les mutacions socials i econòmiques, les seves conseqüències sobre el funcionament del territori, sobre la mateixa societat, implica una reflexió global i creuada de tots els temes  que l’afecten, que pot suposar una eina determinant pels debats sobre el futur de l’illa que impliquen a tots els agents i a on els arquitectes hi tinguin un rol destacat.

Cada jornada, de dilluns a dijous, s'inicia a les 10:00h amb una visita guiada per un especialista a un lloc significatiu pel que fa al tema clau a tractar. A les 17:00h, es reprèn la jornada amb una presentació a càrrec del MISMeC i un debat en el que hi participen com a convidats l'arquitecte Stefano Cortellaro, Juan Calvo, coordinador tècnic de l'Aliança de l'Aigua, la consultora mediambiental Flor de l'Agnolo i l'enginyera Inés Alomar.

La jornada de divendres es desenvolupa com a instal·lació a la seu del COAIB, a partir de les 10:00h, amb el material generat a Instagram amb el hashtag #brutorisme (@Brutorisme), convidant els col·legiats i qualsevol persona interessada a fotografiar el ‘feisme’ en el paisatge de l'illa.

Les jornades estan obertes a tothom i, en particular, als arquitectes que vulguin participar en les xerrades. Tenen lloc a la seu de la demarcació del COAIB, carrer Pere Tur 3, Daltvila.