Vés al contingut (premeu Retorn)

   

Cinefòrum ETSAV

Dilluns 21 d'octubre, 20 hores a la Sala d'Actes "The tree of live" (El árbol de la vida)
Cinefòrum ETSAV

 

 

 

 

The tree of live (El árbol de la vida)

21 d'octubre, 20 hores a la Sala d'Actes de l'ETSAV

El xavi, l’aleix i l’andrea ens expliquen:

Se dice que la música es la forma de arte más abstracta. Se dice que allí donde no llegan las palabras, empiezan las melodías. No es del todo cierto puesto que hay novelas mucho más viscerales que cerebrales como podría ser el caso de ‘Las olas’ de Virginia Woolf. Lo que sí es verdad es que la música apela a lo sensorial, por lo que podría decirse que esta película es de algún modo musical. Apenas hay diálogo. Las imágenes crean un paisaje emocional que, vista la construcción en su conjunto, se muestra eficaz como un martillo. Se cumplen así las instrucciones de Borges para la poesía: “Dos deberes tendría todo verso: comunicar un hecho preciso y tocarnos físicamente, como la cercanía del mar”.

Como cualquier forma de arte, esta obra pretende ser pregunta antes que respuesta. Una pregunta que abarca desde el recuerdo toda una vida y su sentido y con ella, por supuesto, sus dos caras más visibles: eros y tanatos. Sobre todo la pequeña muerte de los que sobrevivimos a nuestros muertos. La divinidad calla frente al dolor pero el silencio y la luz no dejan de insinuarse. No es una película para todos los paladares pero, si se acepta la propuesta, la experiencia será grata. Como todo en la vida: la Tierra se abre, el Hombre propone y Dios dispone.

Dirty Pretty Things (Negocios ocultos)

14 d'octubre, 20 hores a la Sala d'Actes de l'ETSAV

La filmografia del director Stephen Frears sovint ha retratat situacions ambientades en la classe treballadora, immigrant i amb economia precària. A la pel·lícula que us proposem apareixen novament aquests tòpics però en aquest cas, al voltant d’un hotel de reputació dubtosa de Londres. Aquesta situació ens servirà per reflexionar al voltant dels dos termes que suggereix el títol traduït de Dirty pretty things: negoci i ocultació en relació a un dels artefactes turístics més evidents com és l’hotel. 

Dins i fora d’aquest edifici es fa present un inframón londinenc estretament vinculat al seu negoci principal d’allotjar turistes. Uns altres col·lectius ocults formen part del mateix sistema: des del personal de la neteja de les habitacions a d’altres relacionats amb activitats il·legals que es beneficien del sistema i que han de romandre invisibles.  

Proposem aquesta pel·lícula per desencadenar la sospita -cada vegada més real- que la presència del turisme dintre d’una ciutat arrossega col·lectius necessaris amb condicions de vida precàries que depenen de la seva activitat principal, i altres activitats paral·leles de caràcter il·legal. 

Amb aquest hotel com a excusa, es pretén reflexionar sobre quina és l’aportació real que l’activitat turística porta a la ciutat, més enllà del benefici econòmic de l’operador privat. Sembla que tot allò que pot regular l’administració i les normatives sectorials confronta amb un inframón que s’autoregula de manera oculta o menys evident.

La casa de Jack

30 de setembre, 19 hores a la Sala d'Actes de l'ETSAV

Enguany l’Assamblea d’Estudiants de Filosofia de la UB Raval repren el Cinefòrum encetant un nou curs.
La pel•lícula proposada és “La casa de Jack” de Lars von Trier i s’inscriu en el cicle “Amort” organitzat pel Metropolis Cinefòrum - ETSAV
Aprofitant la benentesa considerem el film de prou interès com per plantejar un debat obert en torn els temes de l’arquitectura i la mort des d’una perspectiva ètica i estètica. Reflexionarem sobre:

  • Existeixen límits ètics per la creació, creieu que haurien d’existir? L’artista com a projector de valors, té una responsabilitat amb la societat? O la societat cap a l’artista?
  • L’art serveix per a alguna cosa? Quins valors connota el que considerem artístic?
  • Té voluntat pròpia la matèria? Hi ha relació entre art i mort? En què es diferencia un enginyer d’un arquitecte?

La délicatesse

23 de setembre, 20 h, Sala d'Actes
Títol:La délicatesse
Any:2011
Durada: 1h 48min
País:França
Director:David i Stéphane Foenkinos
Genre: Comedia Romántica
La délicatesse (2011) és l'òpera prima del autor i director David Foenkinos que adapta la seva vuitena novel·la per portarla a la gran pantalla.Un film molt apropiat per començar el cicle AMORT d’enguany.
La película ens narra el amors i morts de la vida de la Nathalie (Audrey Tautou). Després de la pèrdua del seu primer amor, un amor jove i sense complicacions, la Nathalie s’enfonsa i es refugia en el seu treball per enfrontar-se al dol. Al cap d’uns anys coneix de forma inesperada a en Markus (François Damiens), un company de feina que la fara tornar a pensar amb l’amor.
Forum:
La història tracta i ens serveix per parlar no només de l’amor i la mort, sinó també de la perspectiva que ens dona el pas del temps i el perjudicis que a vegades té la societat, un exemple clar és la incredulitat dels amics de la Nathalie quan els hi presenta en Markus. El teatre i l'òpera també son temes presents durant tota la pel·lícula.
Playlist:
- Tristan und Isolde prelude: Langsam und smachtend (Richard Wagner)
- Mon chevalier (Émilie Simon)
- It's a wonderful life (sparklehorse)
- Friends to Lovers (AlunaGeorge)

Metropolis

16 de setembre, 20 h, Sala d'Actes

Clara Rosell ens explica:

Tres motius per venir a veure "Metropolis".
El primer, i el principal, perquè és un clàssic. Un dels primers clàssics que passem al cinefòrum, que a més dona nom a aquest. Una pel·lícula que s'ha de veure, almenys, un cop a la vida. La epl·lícula més retallada de la història, més estudiada i analitzada, i en el seu moment, més costosa i ambiciosa d'Europa. Amb un missatge moral que, com George Orwell a "1984", et sorpren de la seva actualitat.
E n segon lloc, perquè representa un canvi, i inici, de com avui en dia coneixem l'escenografia. Tot i que el disseny dels decorats segueixen sent expressionista, deixa a part la distorsió de les superfícies, afegeix la tercera dimensió i , tot i que es reconeix un cert realisme, es caracteritza per la cimplicitat d'aquest.
Per últim, perquè hi ha fòrum. És una pel·lícula on trobarem multitud de temes a parlar. Hi ha una gran abundància de referències religioses, la dualitat entre el Bé i el Mal, classes socials en oposició, i sobretot, i el més valorat, el seu estil visual: on la majoria dels plans i moviments de càmera estan acordament compassats, emfatitzant així l'escena i el seu missatge. On millor que al cinefòrum per veure aquesta gran pel·lícula del cinema.