Comparteix:

taller b

Equipaments culturals a l'Ateneu de Sant Boi 2010-2011

Dilluns (Monday)	10:30 - 14:30
Dimecres (Wednesday)	08:30 - 14:30

Professor Responsable	Joan Curós
Altres professors	Santi Soto, Lluís Jubert, Lluis Bravo, Raimon Farré, Carlos Jaén, Lluís Parramón, Lucrecia Calderón

Objectius genèrics (català)

El taller vol posar especial èmfasi en què l'Arquitectura no es limiti a la resolució d'un problema més o menys complexe, sinó que en realitat l'Arquitectura proposa escenaris per a l'existència de les persones i el teixir la ciutat.

La definició d'aquests escenaris, sobretot els espais interiors dels edificis d'ús públic i l'articulació entre ells, són els que possibilitaran usos vitals relacionats amb programes més o menys extensos i el diàleg amb la ciutat.

Així l'exercici que es proposa als estudiants conté elements que enriqueixen en si mateixos els possibles processos projectuals.

Es tracta d'uns equipaments públics d'àmbit cultural, una sala amb capacitat entre 500 i 600 persones per a una funcionalitat molt flexible, un altre sala per a celebració d'actes musicals juntament amb espais per assaig, formació, producció i difusió. El programa serà obert als estudiants atès que es proposarà diferents opcions i l'estudiant podrà escollir una d'elles o la combinació entre elles per tal de reflexionar el millor per a la ciutat de Sant Boi i respectar les seves necessitats culturals. El projecte es desenvoluparà segons criteris del propi ajuntament de SAnt Boi.

El solar es troba en ple cas antic, al costat de l'ajuntament, just on hi havia l'ateneu sant boià i té una superfície de 6800 ,2. Es trpba en un context molt suggerent i interesant. Cal dir que una part important de projecte és l'espai públic qe el propi o propis edificis articularan entre ells i la seva ciutat.

Objetivos genéricos (castellano)

Generic aims (english)

Continguts

1	El programa i el lloc: definició del programa o programes a desenvolupar a partir del programa docent.
2	Primeres idees amb la definició dels aspectes següents: relació amb la ciutat. primera comprovació de la forma . primera solució de la matèria primera proposta gràfica.
3	L’arquitectura proposada: Relació ciutat-espai. Forma d’abordar el programa concret: espais genèrics, la seva flexibilitat i adaptabilitat. Espai projectat interior-exterior: la ciutat resultant, el món interior generat. La formalització de l’edifici. - La seva materialització - La forma de representar-lo.
4	El desenvolupament de l’arquitectura proposada: El control de l’espai i la seva dimensió. La consciència de la sostenibilitat com a determinant de l’arquitectura proposada: el lloc, el procés constructiu, la versatilitat de l’ús, el consum energètic. De la matèria possible a la matèria necessària: l’estructura com a apropiadora de l’espai, la materialització de l’ envolvent, el control de la llum, el so, el clima...
5	L’edifici com a síntesi final i el seu sistema de representació.

Competències

Respecte a habilitats:

Aprofondir en l’elaboració d’una idea com a concepció arquitectònica i la seva relació amb la concepció estructural i constructiva de l’edifici.
Ser capaç de projectar grans sales, edificis d’ús col·lectiu de nova construcció, amb predomini de, com a mínim, una gran sala, per a reunions, celebracions, espectacles, exposicions.
Aprofundir amb el sistema constructiu, estructural i de representació del projecte.

Competències genèriques i transversals

X	Raonament crític: anàlisi i valoració d’alternatives diferents
X	Solució de problemes: anàlisi de solucions òptimes en front de projectes complexos
X	Comprendre les especificacions d'un projecte i fer-ne el disseny
X	Estudiar normes i estàndards i aplicar-les a projectes
X	Comunicació escrita i oral: selecció i utilització dels mitjans idonis
X	Cercar referències documentals
X	Capacitat de presentació dels treballs realitzats
X	Capacitat de realitzar un treball teòric/pràctic individualment
X	Capacitat de treball en equip: habilitat per treballar en un entorn interdisciplinari
X	Flexibilitat durant el desenvolupament d'un projecte.
X	Gestió de recursos materials
X	Desenvolupmant de la sensibilitat artística.
X	Atenció a l’ètica professional i a la sensibilitat social
X	Atenció als aspectes mediambientals

Metodologia docent i sistema d'avaluació

Es valorarà l’actitud participativa de l’alumne i el treball diari desenvolupat
Tradicionalment, en una fase significativa, es treballa en grup. Serà imprescindible la col·laboració responsable .

Bibliografia

El situacionisme i la teoria de la deriva són eines que l’estudiant tindrà al seu abast per tal de conformar amb tot plegat cossos de teoria que li permetin entrar en negociacions més profundes amb el programa i el lloc. Així són recomanables :

AUGÉ, Marc: Los no-lugares, Espacios del anonimato. Una antropologia de la sobremodernidad. Barcelona, Gedisa, 1993.
DEBORD, Guy: La Sociedad del espectáculo. Madrid, Castellote Edit., 1976.
PLÀ, Maurici: La Arquitectura a través del lenguaje. Barcelona, Gustavo Gili, DL 2006. sobretot els
capítols:
- Derivas, contenedores, tempestades:arquitectura sin ancla.
- Derivas por el Raval.
- Aeropuertos: de la utopía moderna a la desaparición del espacio.
WIGLEY, Mark: Constant’s New Babylon: The Hyper-Architecture of Desire. Rotterdam : 010 Publishers : Witte de With, center for contemporary art, cop. 1998.

Recomanació especial és la lectura de llibres de caire més general, com per exemple:

SORIANO, Federico: Sin Tesis. Barcelona, Gustavo Gili, 2004. Per la seva capacitat de posar la ment en situació de fluïdesa intel·lectual.

Habitualment, en la tradició del taller els professors d’àrees tecnològiques fan les seves recomanacions:

TORROJA, Eduardo: Razón y ser de los tipos estructurales. Madrid, Instituto Eduardo Torroja de la
Construcción y del Cemento, DL 1960.
CARDELLACH, Felix: Filosofia de las Estructuras. Madrid, Unión Editorial, 1969.
RICE, Peter: An Engineer Imagines. London, Artemis, cop. 1994.

sense oblidar les revistes especialitzades: “Detail” i “Tectónica”