Vés al contingut (premeu Retorn)

Patrimoni: debats, processos intervencions

Qm Primavera 2013-2014
Qm Nivell Quadrimestral Núm. màxim d'estudiants ETSAV Idioma Prerequisits
P 6-10 Pla 94
7-10 Grau 2010		 30 Català/Castellà


Codi Crèdits Distribució (T, P, L) Departament H/s treball estudiant
290132 4 (3,5 ECTS) 2,5T + 1,5P CA 2


Dia d'impartició Hora d'impartició Setmanes
Dijous i divendres
Thursday and friday		 15:30 - 19:30 7, 8, 10, 13 i 14

 

 

Professor Responsable Josep Maria Garcia Fuentes
Altres professors Manel Guàrdia


Objectius

La noció de patrimoni, amb el que comporta en termes de preservació, intervenció, processos d’institucionalització i debats doctrinals, forma un context ineludible en la pràctica de l’arquitecte contemporani.  Malgrat el llarg recorregut, la sedimentació del debat crític i la consolidació institucional, avui segueixen oberts tots els debats i s’ha ampliat dramàticament el marc de referències conceptuals, projectuals i crítiques.  L’assignatura adoptarà en conseqüència una aproximació comprensiva, i entendrá la definició dels valors patrimonials i dels criteris de preservació i intervenció no tant des de principis normatius, com en les seves dimensions processual, cumulativa i oberta. Tindrà alhora una aproximació teòrica i pràctica, amb la intenció de dotar als alumnes de referents conceptuals, crítics i projectuals, per estimular la reflexió i de cara a dotar-los d’eines per a l’anàlisi i la formulació de les estratègies d’intervenció que cada cas plantegi.

 


Subject abstract

 


Resultats d'aprenentatge. En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:
  • Adquirir consciència de la centralitat i del caràcter eminentment conflictiu de la noció de patrimoni a la cultura contemporània.
  • Entendre el patrimoni no únicament com un llegat, sinó com un  procés d’emergència i consolidació d’un camp patrimonial.
  • Conèixer els referents tèorics fonamentals dels debats entorn a la noció de patrimoni.
  • Conèixer els principals debats crítics, al llarg del temps, relacionats a objectes, situacions i moments d’intervenció .
  • Documentar-se i raonar sobre les eines crítiques i les estratègies projectuals més idònies davant dels diversos casos que es plantegin.
  • Capacitat de defensar per escrit i oralment els resultats d’aquestes anàlisis crítiques.


Continguts

1

Emergència i expansió de la noció de patrimoni: llegat o procés?

2

Organització del curs.  Formació de grups i distribució dels temes de treball.

3

Cap a l‘estatus d’excepció: l’obra d’art, el museu i el monument històric

4

Conservació i restauració. Institucionalització i referents teòrics: Viollet-le-Duc, Ruskin, Boito, Riegl.

5

Les capitals del segle XIX: espai i construcció de la memòria

6

La qüestió dels centres històrics de Charles Buls a Gustavo Giovannoni

7

El barri gòtic i el conservacionisme a Catalunya

8

Correcció dels treballs

9

Patrimoni i arquitectura moderna

10

Del ‘restauro critico’ a les polèmiques recents.

11

L’expansió de la noció de patrimoni: nous marcs conceptuals i crítics

12

Presentacions orals


Mètode d'avaluació

Assistència 30%.

Treball i presentació oral de l’alumne  50%.

Participació en la discussió 20%.

 


Bibliografia

Boito, Camillo, Il nuovo e l’antico in architecttura, a cura di Maria Antonietta Crippa, Jaca Book, Milano, 1989.

Boyer, M. Christine, The City of Collective Memory. Its Historical Imagery and Architectural Entertainements, The MIT Press, Cambridge (Massachussets)-London, 1994.

Brandi, Cesare, Teoría de la restauración, Alianza, Madrid, 1993.

Carbonara, Giovanni, La reintegrazione dell’immagine, Bulzoni, Roma, 1976.

Choay, Françoise, L’Allégorie du patrimoine, Seuil, Paris, 1992.

Corner, James (ed.), Recovering landscpaes: essays in contemporary landscapes architecture, Princeton Architectural Press, New York, 1999

Duncan, Carol, Civilizing Rituals: Inside Public Art Museums, Routledge, London and New York, 1995.

Ganau, Joan, Els inicis del pensament conservacionista en l’urbanisme català (1844-1931), Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997

Giovannoni, Gustavo, Vecchie città ed edilizia nuova, CittàStudi, Milà, 1995 (Torino 1931)

González-Varas, Ignacio, Conservación de bienes culturales. Teoría, historia, principios y normas, Cátedra, Madrid, 1999.

Gordon, Alan, Making Public Pasts: The Contested Terrain of Montreal’s Public Memories, 1891-1930, McGill-Queen’s Universitiy Press, Montréal, 2001

Hallbwachs, Maurice, Los marcos sociales de la memoria, Anthropos, Concepción (Chile), 2004.

Huyssen, Andreas, En busca del futuro perdido. Cultura y memoria en tiempos de la globalización, Fondo de Cultura Económica, México, 2002.

Marconi, Paolo, Il restauro e l’architetto. Teoria e pratica in due secoli di dibattito, Marsilio, Venezia 1993.

Nora, Pierre, Lugares de memoria, Barcelona : Laia, 1978-1980

Olsen, Donald J., The City as a work of Art, Yale University Press, 1986

Recht, Roland, Penseer le patrimoine. Mise en scène et mise en ordre de l’art, Hazan, Paris, 1999.

Riegl, Aloïs, El culto moderno a los monumentos, Visor, Madrid, 1987 (Viena, 1903)

Ruskin, John, Las siete lámparas de la arquitectura, Altafulla, Barcelona, 1987 (1849)

Smets, Marcel, Charles Buls. Les principes de l’art urbain, Mardaga, Liège, 1995.

Viollet-le-Duc, E. L., Dictionnaire raisonnée de l’architecture française du XIe au XVIe siècles, ‘Restauration’, Vol 8, p.14

Yates, Frances A., El arte de la memoria, Taurus, Madrid, 1974.