taller PTa
- Hores de dedicació de l'estudiant
Aprenentatge dirigit: 12 crèdits x 11 h/crèdit = 132 hores
Teoria: (G) Classe expositiva i participativa 19,8 hores
Laboratori/Taller= 112,2 hores
Aprenentatge autònom= 168 hores
- Horari
Dilluns i dimecres 10:10 a 14:30
- Equip docent
Magda Mària, professora responsable
Silvia Musquera, Helena Coch, Pablo Garrido
- Objectius genèrics (català)
Els projectes que es desenvolupen en el PTa tenen com a protagonistes unes unitats espacials bàsiques que es repeteixen i que necessàriament incorporen mecanismes d’enllaç amb altres unitats semblants o amb peces de més dimensió, fins a formar una Comunitat Habitable.
- Objetivos genéricos (castellano)
Los proyectos que se desarrollan en el PTa tienen como protagonistas unas unidades espaciales básicas que se repiten y que, necesariamente, incorporan mecanismos de enlace con otras unidades parecidas o con estancias de más dimensión, hasta formar una Cominidad Habitable.
El carácter de esta Comunidad lo marcan precisamente las actividades que se llevan a cabo en el interior de las células matrices, pero también el papel que juegan los espacios exteriores y las piezas de más envergadura que las complementan, así como los mecanismos constructivos y medioambientales, destinados a desarrollar una habitabilidad sostenible. El objetivo es dar respuesta, a través del proyecto, a unos requerimientos y a unas maneras de vivir contemporáneas.
- Generic aims (english)
Projects that develop in the PTa protagonists have basic spatial units that are repeated and that necessarily incorporate liaison arrangements with other similar units or stays longer dimension to form a Cominidad area.
- Resultats d'aprenentatge. En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:
1. Dissenyar des de l’interior una o vàries unitats habitables que ofereixin una resposta formal i constructiva a les necessitats existencials d’un determinat grup humà.
2. Crear un o diversos sistemes d’agrupació d’aquestes unitats habitables, que permetin el seu creixement il·limitat, i la seva annexió a espais comuns de més envergadura.
3. Inserir el sistema d’agrupació en un solar o en un conjunt edificatori determinat, sotmetent-lo als requeriments d’uns determinats límits. Ser capaç d’adaptar-lo, deformar-lo o canviar-lo en funció de les característiques de lloc.
4. Definir els embolcalls del conjunt, resolent els requeriments compositius, constructius i estructurals que els caracteritzen i que, forçosament, han d’establir un diàleg amb les preexistències.
- Web page
- Continguts
Presentació Taller PTa
1. Habitar i habitabilidad.
2. Cèl·lules, estances i formes de vida.
3. Habitabilitat i gestió de recursos.
4. Unitats i sistemes d’agregació.
5. Unitats habitables i qualitat ambiental.
6. Comunitats habitables.
7. Els límits del sistema.
8. Fluxos i agregació.
9. El ritme i les façanes.
10. Sistemes materials i gestió de recursos.
- Metodologia docent
El curs ofereix en un mateix Taller l’enfrontament entre dos sistemes d’aprenentatge i de treball del projecte: per una banda el que fa referència a la forma arquitectònica i per l’altre el que desenvolupa l’habitabilitat sostenible.
Per tot això, l’ordre dels processos resulta fonamental:
1. En primer lloc, aquest Taller proposa el disseny interior d’una unitat espacial habitable, que ofereixi una resposta formal i constructiva a les necessitats existencials d’un grup humà. La unitat bàsica ha de ser pensada des de l’interior, perquè ha de ser el testimoni construït de la quotidianitat, emparant les activitats que desenvolupa el grup.
2. En segon lloc, s’ha de crear un sistema d’agregació d’unitats espacials habitables que permeti el seu creixement i la seva annexió amb espais comuns d’accés, relació i serveis. Preveient-ho, s’han de projectar les unitats per a que es puguin acoblar, de manera que entrin a formar part d’un sistema complex on, a més de la consideració dels paràmetres interiors, s’han de dissenyar els mecanismes d’enllaç, connexió i comunicació. Les estratègies es fonamenten en uns patrons que tenen la capacitat de generar el creixement de les unitats habitacionals establint un sistema que, al mateix temps, serveixi de base per estendre l’habitabilitat privada cap a l’espai públic. D’aquest sistema d’agregació de cèl·lules i espais comuns i de servei, ha de sorgir l’ordre global del projecte.
3. Un cop establert l’ordre global del projecte, el sistema dissenyat es veu obligat a definir els seus límits. És el moment en que tot el conjunt s’ubica en un lloc concret, havent de sotmetre’s als requeriments del medi on s’insereix. El conjunt d’unitats, sistemes d’enllaç i peces singulars ha d’ajustar de manera flexible les seves regles de creixement per adequar-se als edificis preexistents, als límits del solar, a les variacions topogràfiques, a les orientacions solars, a la normativa vigent i als canvis mediambientals. Els patrons adoptats han d’oferir el joc suficient per a permetre canvis i deformacions sense posar en crisi la seva estructura interna.
4. Per últim, el sistema ha de definir els seus embolcalls i enfrontar-se als límits constructius i estructurals que el caracteritzen. Les formes cel·lulars i els mecanismes d’enllaç han de ser coherents amb els materials utilitzats i les seves dimensions han de respondre a la morfologia estructural triada. Materials i procediments constructius han de ser sensibles a les preexistències del lloc on s’ubica l’acció arquitectònica, per tal d’inserir-se de manera harmònica i no crear despeses ni tensions afegides que entrarien en contradicció amb la voluntat sostenible del curs. De la mateixa manera, les façanes i els volums han d’oferir una composició coherent amb el programa i les condicions d’habitabilitat interior de les diferents peces del edifici, i harmonitzar de manera integral els elements naturals i artificials de tot el conjunt.
- Sistema d'avaluació competències específiques. (%)
El curs estableix un Calendari i un Ritme de Treball riguròs que defineix les activitats que es porten a terme cada setmana, des de les classes teòriques, fins a les pràctiques i les correccions en el Taller. En funció d’aquest Calendari i dels temes abordats en cada moment, s’estableixen 4 lliuraments, que es comenten posteriorment amb els alumnes.
Es obligatori entregar cada un dels 4 lliuraments per aprovar l’assignatura. A meitat del Quadrimestre, coincidint amb el 2on lliurament, s’avalua l’estat del projecte de cada alumne. Aquesta nota orientativa, computa un 30% respecte la nota final del curs.
La nota final del curs, en quant a Competències Específiques, es el resultat de la valoració del projecte, tant en la seva vessant formal i organitzativa, com en la tecnològica i mediambiental. La nota de Projectes computa un 50 % i la de Tecnologia un 25% respecte a la nota final.
- Sistema d'avaluació competències genèriques. (%)
Les Competències Genèriques son avaluades conjuntament des de Projectes i Tecnologia, i computen un 25 % de la Nota final.
CG2. Conèixer eines i processos per aplicar criteris de sostenibilitat al condicionament.
CG2. Integrar les dimensions social, econòmica i ambiental en els projectes i en els treballs realitzats.
CG2. Integrar en el disseny d'espais i objectes les condicions d'adaptació a les condicions de totes les persones.
CG5. Saber formar o incorporar-se a equips existents. Assumir-ne la coordinació i avaluar-ne els resultats.
CG5. Facilitar l'organització del treball en grup. Posar en pràctica la presa de decisions en equips internacionals i pluridisciplinars.
CG1. Detectar oportunitats per donar respostes innovadores. Capacitat per fer que aquestes respostes siguin viables i aplicables.
Capacitat per rendibilitzar una idea.
CG4. Utilitzar el vocabulari tècnic apropiat. Utilitzar estratègies per preparar i dur a terme presentacions orals. Planificar la comunicació.
CG4. Redactar i revisar documents amb el format, contingut, estructura, correcció lingüística i registre adequats segons el tipus de públic i els objectius de la comunicació.
CG3. Presentar el treball a partir dels exemples de referència.
Bibliografia
Arquitectura dels Serveis Socials a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2009.
BACHELARD, Gaston, La poética del espacio. Fondo de Cultura Económica, 1957.
BROWN, G.Z.; DEKAY, M., Sun, wind & light. John Wiley & Sons, Inc. New York, 2001.
Design for Aging. An architect’s Guide. The AIA Press. Washington D.C., 1986.
van EYCK, Aldo, The Child, the City and the Artist. Ed. by Vincent Ligteelijn and Francis Strauven. Sun, 1962. Amsterdam, 2008.
FEDDERSEN, Eckhard; LÜDTKE, Insa, Living for the Elderly. A design manual. Birkhäuser Verlag. Berlin, 2009.
GAUZIN-MÜLLER, D., Arquitectura Ecológica. Gustavo Gili. Barcelona, 2002
HAUSLADEN, G., DE SALDANHA, M., LIEDL, P., Climate Skin. Birkhäuser. Basel-Boston-Berlin, 2006
HEIDEGGER, Martin, “Bauen, wohnen, denken”, 1951. Versión en castellano: “Construir, habitar, pensar”. En Conferencias y artículos. Ediciones del Serbal, Madrid, 1994.
HERTZBERGER, Hermann, Space and the Architect. 010 Publishers, Rotterdam, 2000.
IACOMONI, Andrea, Architetture per anziani. Alinea editrici. Firenze, 2009.
KRONENBURG, R., Flexible. Arquitectura que integra el cambio. Blume. Barcelona, 2007.
LEUPEN, B., HEIJNE, R., VAN ZWOL, J. (EdS), Time based architecture. 010 Publishers. Rotterdam, 2005.
MÀRIA, Magda; FUERTES, Pere; CUCHÍ, Albert; COCH, Helena; GARRIDO, Pablo, TAP G COMUNITATS HABITABLES. Residències d’estudiants. ETSAV, curs 2008-2009. Centre de Política de Sòl i Valoracions. Barcelona, 2010
MÀRIA, Magda; MUSQUERA, Sílvia; COCH, Helena; GARRIDO, Pablo, TAP G COMUNITATS HABITABLES. CENTRES ESCOLARS. ETSAV, curs 2009-2010. Centre de Política de Sòl i Valoracions. Barcelona, 2011.
MÀRIA, Magda, MUSQUERA, Sílvia, COCH, Helena, GARRIDO, Pablo, TAP G. Comunitats habitables. CONCURS INTERNACIONAL AMPLIACIÓ CAMPUS UNIVERSITAT BOCCONI. ETSAV, Curs 2011-2012. Centre de Política de Sòl i Valoracions. Barcelona, 2013.
MÀRIA, Magda, FUERTES, Pere, “As formas de habitar”/”Las formas del habitar”. Arquitectura Ibérica nº 32, Junio 2009.
MONTEYS, Xavier, MÀRIA, Magda, FUERTES, Pere, SAUQUET, Roger, PUIGJANER, Anna, CALLÍS, Eduard, MARCOS, Carles, FNDEZ ROVIRA, Carlos, REHABITAR en 9 episodios. Editorial Lampreave, Madrid, 2012.
MONTEYS, Xavier, MÀRIA, Magda, FUERTES, Pere, SAUQUET, Roger, PUIGJANER, Anna, CALLÍS, Eduard, MARCOS, Carles, FNDEZ ROVIRA, Carlos, Rehabitar. La casa, el carrer i la ciutat. Barcelona com a cas d’estudi. UPC-Tech i RecerCaixa, 2013.
NAVARRO BALDEWEG, Juan, La habitación vacante. Ed. Pre-textos. Girona, 2001.
NORBERG-SCHULZE, Christian, Louis I. Kahn, idea e imagen. Xarait ed., Madrid, 1981.
SCHITTICH, C. (Ed), Housing for People of All Ages, Flexible, unrestricted, senior-friendly, Edition Detail, Birkhäuser, 2007
SCHNEIDER, T., TILL, J., Flexible Housing. Architectural Press. Oxford, 2007.
SMITHSON, Alison and Peter, Cambiando el arte de habitar. Londres, 1994. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2001
UTZON, Jorn, Additive architecture. Edition Blondal, 2009.
ZUMTHOR, Peter, a+u Architecture and Urbanism, febrer 1998.
Comparteix: