Composició V
|
Codi |
Crèdits |
Tipus |
Matèries |
Departament | Idioma |
|---|---|---|---|---|---|
|
290644 |
4 |
Obligatòria |
Composició |
CA |
Català/Castellà |
- Hores de dedicació de l'estudiant
Hores totals: 4 crèdits x 25 h/crèdit = 100 h.
Aprenentatge dirigit: 4 crèdits x 11 h/crèdit = 44 h.
Teoria: 22 hores - 50%
Problemes: 22 hores - 50%
Laboratori:
Activitats dirigides (Tutoria mig grup):
Aprenentatge autònom: 56 hores
- Equip docent
Jose Maria García, professor responsable.
Manel Guardia, Sergi Garriga.
- Objectius genèrics (català)
L’objectiu és comprendre la formació de la noció contemporània de patrimoni en la seva complexitat històrica i crítica, així com en els debats dinàmics al voltant de la problemàtica de la seva intervenció, preservació i conservació.
- Objetivos genéricos (castellano)
El objetivo es comprender la formación de la noción contemporánea del patrimonio en su complejidad histórica y crítica, así como en los debates dinámicos alrededor de la problemática de su intervención, preservación y conservación.
- Generic aims (english)
The goal is to understand the shaping of the contemporary notion of heritage through a complex historical and critical approach, as well as in the dynamic debates on the intervention, preservation and conservation of heritage.
- Objectius específics
El que entenem per patrimoni forma un context ineludible en la pràctica de l’arquitecte contemporani. Des del seu origen modern, a finals del segle XVIII, el debat entorn a la noció de patrimoni, i de les polítiques de preservació i conservació associades, s’ha desenvolupat i enriquit fins arribar a l’expansió mundial actual sense precedents. Des dels anys 1960s, aquesta explosió ha coincidit amb la pèrdua de bona part de l’estatut d’excepció que el patrimoni gaudia en els moments primerencs del capitalisme i, paradoxalment, ha comportat una funció cada vegada més important des del punt de vista estructural i productiu. En aquesta llarg recorregut, malgrat la sedimentació del debat crític i la consolidació institucional de la noció de patrimoni –i les problemàtiques associades a la seva preservació o conservació–, segueixen oberts tots els debats essencials i s’ha ampliat dramàticament el marc de referències conceptuals, crítiques i de projectes. Per aquesta raó, l’assignatura adoptarà una aproximació comprensiva i entendrà la definició dels valors patrimonials i dels criteris de preservació i intervenció en el patrimoni en les seves dimensions processual, cumulativa i oberta; i no tant des de principis axiomàtics, doctrinals o normatius.
- Resultats d'aprenentatge. En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:
- Adquirir consciència l'origen, progressiva definició i centralitat de la noció contemporània de patrimoni, i del caràcter
eminentment conflictiu i de negociació de la noció de patrimoni a la cultura contemporània.
- Comprendre el patrimoni com un procés i no únicament com un llegat, i per tant adoptar una aproximació global dels
referents teòrics fonamentals en els debats entorn a la noció de patrimoni contemporani i la seva construcció
contemporània des de finals del segle XVIII, i conèixer els principals debats crítics, al llarg de la història, relacionats a
objectes, situacions i diferents criteris d'intervenció.
- Re-situar aquests debats en el camp de l'arquitectura i amb relació a l’actual context històric de pèrdua de l'estatut
d'excepció, de ‘relativisme’ cultural i de centralitat estructural i productiva.
- Conceptualitzar la preservació del patrimoni com a un inevitable mediador en la seva interpretació i constant
re-apropiació – i no com un codi ple-establert de convencions, normes o criteris.
- Fomentar la capacitat crítica dels estudiants per afrontar l'anàlisi dels processos de construcció del patrimoni i de les
intervencions arquitectòniques concretes –tant històriques com contemporànies– en aquests; i estimular la capacitat de
defensar per escrit i oralment els resultats d'aquestes anàlisis crítiques de manera clara, eficaç i argumentada.
l’arquitectura.
- Web page
- Continguts
|
1 |
Raons del curs. Emergència i expansió de la noció de patrimoni: nous marcs conceptuals i crítics. |
|
2 |
El patrimoni com a llegat o com a procés? Canvis en l’experiència del temps i de la història: emergència de la noció de monument històric. |
|
3 |
La institucionalització del debat sobre el patrimoni. La construcció de les nacions Europees modernes. |
|
4 |
Restaurar o no restaurar: Viollet-le-Duc, Ruskin, Boito i Riegl. L’origen del debat sobre la intervenció en el patrimoni. Conservació i preservació. |
|
5 |
Espai urbà i construcció de la memòria. Les capitals del segle XIX i la qüestió dels centres històrics. Gustavo Giovannoni. El ‘conservacionisme’ a Catalunya. El cas del barri gòtic de Barcelona. |
|
6 |
Les dues cartes d’Atenes i les reconstruccions de la postguerra. Del ‘restauro critico’ a la noció de bé cultural. La UNESCO i les aproximacions antropològiques. |
|
7 |
La globalització del patrimoni. Expansió post-moderna, la UNESCO i el Patrimoni de la Humanitat. Entre l’autonomia del camp i les fronteres disciplinàries. Reflexions sobre paisatges històrics i preservació. |
|
8 |
Una discussió oberta. La preservació del patrimoni com a mediador de la seva interpretació. Intervencions contemporànies en el patrimoni. Presentacions dels treballs. |
- Metodologia docent
El curs tindrà alhora una aproximació teòrica i pràctica, amb la intenció d'estimular la reflexió i de dotar als alumnes de referents conceptuals, crítics i de projecte. Al llarg de les sessions s'abordarà la discussió al voltant del patrimoni en tot el que comporta en termes de preservació, intervenció, processos d'institucionalització i debats doctrinals. I s'estudiaran els processos històrics que han acabat definint tant aquesta discussió i com el mateix concepte contemporani de patrimoni, així com les reflexions teòriques més importants al voltant la pràctica de l'arquitectura i el patrimoni.
L'horari de classe es dividirà en tres parts:
1. Exposició de les lectures dels estudiants.
2. Exposició dialèctica per part dels dos professors dels temes següents.
3. Seminari: Presentació de d’estudiants de temes assignats. Pràctiques de preparació dels temes.
- Sistema d'avaluació
Assistència: 30%.
Treball i presentació oral de l’alumne: 50%. El treball a presentar públicament es prepararà prèviament amb el professorat durant les pràctiques.
Participació en la discussió: 20%.Bibliografia
Ashworth, Gregory J.,“Heritage: definitions, delusions and dissonances” a R. Almoêda et al. (eds.) Heritage 2008. World Heritage. Lisboa: Green Lines Institute for Sustainable Development, 2008. pp. 3-9.
Ashworth, Gregory and John E. Tunbridge, Dissonant Heritage: the management of the past as a resource in conflict. Hoboken: J. Willey, 1996.
Bandarin, F., Van Oers, R., The Historic Urban Landscape. Managing Heritage in an Urban Century. Wiley Balckwell, 2012.
Boito, Camillo, Il nuovo e l’antico in architecttura, a cura di Maria Antonietta Crippa. Milano: Jaca Book, 1989.
Bourdieu, Pierre, Las Reglas del Arte. Genésis y estructura del campo literario. Barcelona: Editorial Anagrama, 1995.
Brandi, Cesare, Teoría de la restauración, Alianza, Madrid, 1993.
Carbonara, Giovanni, La reintegrazione dell’immagine, Bulzoni, Roma, 1976.
Choay, Françoise, L’Allégorie du patrimoine, Seuil, Paris, 1992.
Cosgrove, Denis. “Heritage and History: A Venetian Geography Lesson.” Rethinking Heritage: Culture and Politics in Europe. Ed. Shannan Peckham. London: I.B. Tauris, 2003. pp 113-123.
Di Giovine, Michael, The Heritage-scape. UNESCO, World Heritage and Tourism. Lanham: Lexington Books, 2009.
Ganau, Joan, Els inicis del pensament conservacionista en l’urbanisme català (1844-1931). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.
Giovannoni, Gustavo, Vecchie città ed edilizia nuova. Milà: CittàStudi, 1995 (Torino 1931).
González-Varas, Ignacio, Conservación de bienes culturales. Teoría, historia, principios y normas. Madrid: Cátedra, 1999.
Hallbwachs, Maurice, Los marcos sociales de la memòria. Concepción (Chile): Anthropos, 2004.
Harvey, David, ‘El arte de la renta: la mercantilización y la globalización de la cultura’, a D. Harvey & Neil Smith Capital financiero, propiedad inmobiliaria y cultura. Barcelona: MACBA, 2005.
Harvey, David, La condición de la postmodernidad. Amorrortu, 2008
Huyssen, Andreas, En busca del futuro perdido. Cultura y memoria en tiempos de la globalización. México: Fondo de Cultura Económica, 2002.
Jameson, Frederic, Teoría de la Postmodernidad, Trotta, Madrid, 1996.
Jokilehto, Jukka, A History of Architectural Conservation. Oxford: Butterworld-Heinemann, 1999.
Koolhas, Rem, Otero-Pailos, Jorge , Preservation Is Overtaking Us. New York: GSAPP Books, 2014.
Lowenthal, David. The Past is a foreign Country. Cambridge: Cambridge University Press, 1985.
Marconi, Paolo, Il restauro e l’architetto. Teoria e pratica in due secoli di dibattito, Marsilio, Venezia 1993.
Murphy, Kevin D. Memory and Modernity. Viollet-le-Duc at Vézelay. Pennsylvania: The Pennsylvania State University Press, 2000.
Nora, Pierre, Lugares de memoria, Laia: Barcelona, 1978-1980.
Recht, Roland, Penser le patrimoine. Mise en scène et mise en ordre de l’art, Hazan, Paris, 1999.
Riegl, Aloïs, El culto moderno a los monumentos. Madrid: Visor, 1987 (Viena, 1903).
Roger, Alain. Court traité du paysage. Paris: Editiones Gallimard, 1997.
Ruskin, John, Las siete lámparas de la arquitectura. Barcelona: Altafulla, 1987 (1849).
Sitte, Camillo. Der Städtebau nach seinen künstlerischen Grundsätzen. Viena: Graeme, 1889.
Smets, Marcel, Charles Buls. Les principes de l’art urbain. Liège: Mardaga, 1995.
Viollet-le-Duc, Eugène-Emmanuel, Dictionnaire raisonnée de l’architecture française du XIe au XVIe siècles, ‘Restauration’, Vol 8, . Paris: A. Morel Editeur. p.14.
Viollet-le-Duc, Eugène-Emmanuel, Dictionnaire de l'architecture française du XIe au XVIe siècle. Paris: A. Morel Editeur, 1854-1868.
Yates, Frances A., El arte de la memòria. Madrid: Taurus, 1974.