Vés al contingut (premeu Retorn)

   

Inauguració de la Casa Bloc

A partir del pròxim 20 de març quedarà obert al públic l'habitatge 1/11 de la Casa Bloc. Els arquitectes catalans de l'època de la II República, reunits entorn del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC), van apostar per un urbanisme que proposava una altra manera de viure: més justa, compromesa amb la convivència i defensora de la identitat col·lectiva.
Inauguració de la Casa Bloc

8 març 2012_

Pis-museu a la Casa Bloc
La visita és guiada i cal reserva prèvia
Grups no superiors a 15 persones

Informació i reserves
T. 93 256 34 63
dhub@bcn.cat

ARTICLE DE LA MALLA.CAT SOBRE LA RESTAURACIÓ DE LA CASA BLOC

Catalunya es diferencia d'altres països europeus per la indiferència amb què tracta el seu patrimoni arquitectònic. Masies antigues, edificis, botigues… tot pot caure a terra en un moment donat per deixar pas a una autopista o un edifici de nova planta. Això fa que, mentre que a França o a Anglaterra es poden visitar moltes cases antigues, que permeten veure com es vivia en el passat, i on es preserven les cases dels polítics i escriptors importants, a casa nostra cal anar sovint a un museu per trobar un fragment del passat. És per aquest context de maltracte patrimonial, en una ciutat on botigues històriques són reformades i on portes de fusta amb un segle són substituïdes per d'altres d'al·lumini, que la inauguració, aquest dissabte, del pis museu de la Casa Bloc es converteix en una gran notícia.

Que un dels edificis més importants de la ciutat, des del punt de vista arquitectònic, tingui un pis que es pugui visitar, per tal que la gent es faci una idea de com s'hi vivia quan es va construir, és un fet normal a Londres, per exemple, on el patrimoni nacional treballa per preservar allò important per a les futures generacions. Però a Barcelona, aquest petit pas és històric. I això és el que ha passat aquest dissabte, quan el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, han visitat el pis-museu de la Casa Bloc després de les tasques de restauració i museïtzació que s’hi han dut a terme en el marc de la rehabilitació de tot aquest edifici, símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona. La museïtzació del pis, que a partir d’ara serà obert a les visites de la ciutadania, ha estat fruit de la col·laboració entre l’INCASÒL i el Disseny Hub de Barcelona (DHUB).

La Casa Bloc (1932-1939) és un edifici d’habitatges per a obrers impulsat per la Generalitat republicana. Dissenyat pel grup d’arquitectes d’avantguarda GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), l'edifici és considerat avui un símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona. La seva importància rau en el fet que va representar una nova forma de pensar l’habitatge per als més necessitats, i també d’entendre en clau local els plantejaments que aleshores, a nivell internacional, estaven trencant amb la vella tradició i apostaven per noves solucions.

La Casa Bloc, paradigma de l’habitatge obrer, va materialitzar idees com el sentit pràctic, l’economia d’espais i de materials, la socialització o l’atenció envers la comunitat. La primera pedra del conjunt la varen posar, el 12 de març de 1933, fa gairebé 80 anys, el president Francesc Macià, i l’alcalde de la capital, Jaume Aiguader.


Idea desvirtuada

El conjunt dissenyat pels arquitectes del GATCPAC havia patit nombroses transformacions d’ençà que va acabar la Guerra Civil. Hi va haver canvis tan importants com la privatització d’espais lliures, la transformació de tota l’ala sud en residència de vídues i orfes de militars i la construcció de l’anomenat bloc fantasma per allotjar les famílies de policies nacionals. I, pel que fa als habitatges, també s’havien canviat els banys i les cuines, i es van tancar les terrasses per ampliar menjadors. Els espais comuns de la planta baixa no van ser mai com s’havien dissenyat, perquè la guerra va impedir l’acabament de l’obra i, quan el conflicte va finalitzar, no es van tenir en compte les propostes del projecte. Amb el restabliment de la democràcia, la Casa Bloc va retornar a la Generalitat, que l’any 1992 la va declarar bé d’interès cultural en la categoria de monument. El 1997, l’INCASÒL, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona van signar un conveni per rehabilitar-la.

L’INCASÒL va encarregar el projecte de rehabilitació i restauració de tot el conjunt als arquitectes Víctor Seguí i Marc Seguí, amb la voluntat de recuperar l’arquitectura i l’esperit original i, de l’altra, adaptar la Casa Bloc a la normativa actual. Aquestes obres de remodelació han comptat amb una inversió de 5,7 milions d'euros i s’han dut a terme per fases. En conjunt, han permès la restauració dels blocs 2 i 3, de la ludoteca, de façanes, del centre sanitari, de la residència de vídues i la recuperació de l’accés als jardins interiors amb l’eliminació d’un local del passeig Torres i Bages. L’enderroc del bloc fantasma el juliol de 2008 va culminar aquesta etapa del procés de rehabilitació. Actualment, queda pendent d’iniciar una altra fase que permetria urbanitzar l’espai deixat pel bloc fantasma, recuperar una paret mitgera i reconstruir el vestíbul d’accés.


El pis-museu Habitatge 1/11

El gener de 2010, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) van signar un conveni per a museïtzar l’habitatge situat a la planta 1, número 11 de la Casa Bloc que durant el procés de rehabilitació del conjunt havia quedat sense llogaters. La iniciativa tenia per objectiu retornar-li l’estructura i l’aspecte original que havia perdut amb el temps i obrir-lo al públic per tal d’explicar la novetat que va suposar el seu plantejament ara fa vuitanta anys. L’INCASÒL i l’ICUB, a través del Disseny Hub de Barcelona (DHUB) han treballat conjuntament en aquest projecte, el primer en la part arquitectònica i el segon en la documental i museogràfica. Les obres de restauració i museïtzació del pis han tingut un cost total de prop de 35.000 euros.

El treball ha tingut dos vessants: per una banda, un de reparador, consistent a retirar de l’Habitatge 1/11 tot allò que els seus habitants hi havien afegit durant anys i que desvirtuava la idea original, i a restituir allò que realment hi havia quan l’edifici va ser construït. Per altra banda, un vessant explicatiu, que dóna a conèixer les seves característiques (des dels materials fins als usos) i el que va significar l’immoble en l’arquitectura i la societat de la seva època.

Així, s’han retirat els elements afegits, restaurant tot l’interior fins a retornar-li l’aspecte que tenia ara fa vuitanta anys. Entre d’altres, s’ha col·locat una cuina de l’època, el lavabo, el safareig, la dutxa, el paviment hidràulic o les portes plegables del menjador, tot extret d’altres habitatges de la mateixa Casa Bloc. Altres elements han estat adquirits segons els models identificats de l’època, com les aixetes o els interruptors, tots originaris dels anys 30. A més, per tal d’explicar els espais, s’hi ha col·locat mobiliari, tant al menjador com a les habitacions.

 

arxivat sota: