Premis de la XVII BEAU
24/02/2026
Presència de l'ETSAV en obres, publicacions i PFC
La XVII edició de la Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo, BEAU, reconeix i premia els treballs més rellevants dels anys 2023 i 2024. En l'edició de 2025 –que es pot visitar fins el 15 de març de 2026 a La Térmica Cultural de Ponferrada– ha guardonat un total de 55 treballs, entre els quals 20 obres construïdes, 15 publicacions i 20 PFC de les escoles d'arquitectura, amb el lema:
Flujos comunes
En les tres categories premiades a la Bienal, l'ETSAV hi té presència amb:
PFC MArq Un jardí: La resolució del límit ciutat-muntanya a través d'un jardí i un centre d'arts escèniques a l'àrea de l'Escultor Clarà, a Malgrat de Mar, de Bernat Ginot i Irene Pinyol.
A Malgrat de Mar, on la ciutat es troba amb la muntanya, es proposa una intervenció estratègica que redefineixi la relació entre el paisatge urbà i el natural. L'objectiu és consolidar un jardí existent i activar-lo com a espai de transició, convertint-lo en un connector verd que uneixi la ciutat amb el bosc. El projecte estableix un nou perímetre que estructura i defineix els límits del jardí sense imposar-s'hi.
PFC MArq Ciutat, camí, muntanya, a Malgrat de Mar, d'Anna Badia i Manuel Boado.
Ciutat, Camí, Muntanya planteja una resposta a la desconnexió entre el teixit urbà de Malgrat de Mar i el paisatge natural i patrimonial de la muntanya de Can Palomeres. En un buit perifèric marcat per la fragmentació urbana i l'obsolescència d'infraestructures que connecten amb la muntanya, el projecte proposa redibuixar el límit entre la ciutat i el bosc mitjançant la construcció d'un recorregut que configura noves formes d'habitar, aprendre i relacionar-se amb el territori.
30 habitatges de promoció pública per l'IMPSOL a Sant Just Desvern, de DATAAE (Claudi Aguiló, Albert Domingo) i Xavier Vendrell Studio.
Projecte de 30 habitatges en un entorn periurbà de nou creixement amb vista a la serra de Collserola. L'edifici es planteja amb una imatge oberta i extravertida, amb terrasses contínues a totes les façanes prioritzant el confort exterior, les vistes al paisatge llunyà i al jardí comunitari.
Seu de Prodis 1923 a l'antic vapor Cortés a Terrassa, de Harquitectes (David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros, Roger Tudó).
La nova seu de Prodis està ubicada en unes antigues naus industrials conformades per la tradicional estructura de murs de càrrega de maó ceràmic. El seu valor principal rau en la seva estructura urbana (nau-carrer-nau), la seva condició arquetípica de nau industrial i la imperfecció resultat de la història de les seves transformacions.
Imatge: Adrià Goula
Col·lecció Ensayos Críticos, Departamento de Proyectos Arquitectónicos, ENSAM, d'Ediciones Asimétricas i DPA Prints, amb l'assaig La musa invisible: La inteligencia artificial como impulso arquitectónico, de Lluís Ortega.
L'impacte de la Intel·ligència Artificial a l'arquitectura es revela com un canvi sense precedents. Però com d'arrelat està aquest relat en la realitat? És la IA una plataforma tecnològica substitutiva, amplificadora o reformista? En aquest assaig Lluis Ortega desplega una mirada optimista i especulativa, entrellaçant descripcions tècniques, models teòrics, autors i obres, així com mites i narratives.
Ander Bados i Miguel Ramón han comissariat la XVII BEAU sota l'impuls del Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana, el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España–CSCAE i la Fundació Arquia.
Comparteix: