Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps
04/05/2026
7 de maig, inauguració de l'exposició
Inauguració de l'exposició que tindrà lloc del 07/05 al 05/06/2026:
Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps
dijous, 7 de maig a les 18:30h
al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya COAC
Plaça Nova, 5 de Barcelona
En l’acte d’inauguració comptarem amb la presència d’Eulàlia Gómez (directora ETSAB), Pere Fuertes (director ETSAV) i Carles Crosas (director DUTP).
Amb la participació de professorat de l'ETSAV entre els següents investigadors:
Inés Aquilué, Carlos Bitrián, Montserrat Bosch, Teresa García, Alejandro Giménez, Konstantinos Karvouniaris, Arik Munné, Melisa Pesoa i Roger Sauquet.
També hi ha col·laborat el Laboratori de Maquetes ETSAV, @lama.
Alep, Gaza, Khan Yunis, Kobani, Malakal, Màrinka–Donetsk, Mariúpol, Myar Zin, Mossul i Nusaybin són els noms d’una desena de ciutats de latituds i formes diverses que difícilment interrelacionaríem en una cerca amb objectius lineals. Tanmateix, aquestes ciutats han estat parcialment o total esborrades per guerres, on els edificis són runes i només en queden les traces dels carrers. A vegades, fins i tot el desert o la selva n’han esborrat aquestes empremtes. ‘Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps’ ens parla de realitats urbanes distants en la forma però amb analogies històriques; testimonis de destrucció però també de vida, espais on l’increment d’incertesa ha alterat l’esdevenir de la ciutat.
Aquesta aproximació juxtaposa urbs on la destrucció de la forma urbana és extremadament contundent, obrint preguntes i sobretot evidenciant una relació socioespacial al límit, on la desaparició material pot influir en la memòria o l’oblit dels futurs possibles. Per fixar-ne la realitat, les ciutats es presenten com a cartografies sincròniques, mostrant l’abans i el després de la guerra i, en la cerca d’una proximitat física, s’acompanyen de testimonis en viu de la diàspora d’aquestes i altres ciutats –Damasc, Kabul, Kherson, Kíiv, etc.–, que ens transporten a espais reservats a la mnemotècnia, abandonats o desapareguts, a l’espera d’un bri de reconeixement.
En aquest endinsar-se en la història urbana i el conflicte contemporani de les ciutats, volem reflexionar sobre què es trenca i destrueix en el conflicte i com, des de la memòria, el reconeixement i l’acció podem repensar la reconstrucció post-conflicte. Perquè a les nostres ciutats no en faltaran, d’incerteses, i la promesa del futur ha de reconèixer-les i aferrar-se a la proposta que lluiti per la complexitat dels cossos, les veus i els espais en un temps sincrònic.
Comparteix: