Dilluns i dimecres 10:10 a 14:30

Magda Mària, professora responsable
Silvia Musquera, Helena Coch, Pablo Garrido

Els projectes que es desenvolupen en el PTa tenen com a protagonistes unes unitats espacials bàsiques que es repeteixen i que necessàriament incorporen mecanismes d’enllaç amb altres unitats semblants o amb peces de més dimensió, fins a formar una Comunitat Habitable.

El caràcter d’aquest Comunitat el marquen precisament les activitats que es duen a terme a l’interior de les cèl·lules matrius, però també el paper que hi juguen els espais exteriors i les peces de més envergadura que les complementen, així com els mecanismes constructius i mediambientals, destinats a desenvolupar una habitabilitat sostenible. L’objectiu és donar resposta, per mitjà del projecte, a uns requeriments i a unes formes de vida contemporànies.

Los proyectos que se desarrollan en el PTa tienen como protagonistas unas unidades espaciales bàsicas que se repiten y que, necesariamente, incorporan mecanismos de enlace con otras unidades parecidas o con estancias de más dimensión, hasta formar una Cominidad Habitable.

El caràcter de esta Comunidad lo marcan precisamente las actividades que se llevan a cabo en el interior de las células matrices, pero también el papel que juegan los espacios exteriores y las piezas de más envergadura que las complementan, así como los mecanismos constructivos y medioambientales, destinados a desarrollar una habitabilidad sostenible. El objetivo es dar respuesta, a través del proyecto, a unos requerimientos y a unas maneras de vivir contemporáneas.

Projects that develop in the PTa protagonists have basic spatial units that are repeated and that necessarily incorporate liaison arrangements with other similar units or stays longer dimension to form a Cominidad area.

Projects that develop in the PTa protagonists have basic spatial units that are repeated and that necessarily incorporate liaison arrangements with other similar units or stays longer dimension to form a Cominidad area. The character of this community make precisely what activities are conducted within the matrix cells, but also the role of outdoor spaces and more substantial pieces that complement as well as construction and environmental mechanisms aimed at developing a sustainable habitability. The objective is to respond, through the project, about requirements and about ways of contemporary living.

1. Dissenyar des de l’interior una o vàries unitats habitables que ofereixin una resposta formal i constructiva a les necessitats existencials d’un determinat grup humà.

2. Crear un o diversos sistemes d’agrupació d’aquestes unitats habitables, que permetin el seu creixement il·limitat, i la seva annexió a espais comuns de més envergadura.

3. Inserir el sistema d’agrupació en un solar o en un conjunt edificatori determinat, sotmetent-lo als requeriments d’uns determinats límits. Ser capaç d’adaptar-lo, deformar-lo o canviar-lo en funció de les característiques de lloc.

4. Definir els embolcalls del conjunt, resolent els requeriments compositius, constructius i estructurals que els caracteritzen i que, forçosament, han d’establir un diàleg amb les preexistències.

 

El curs ofereix en un mateix Taller l’enfrontament entre dos sistemes d’aprenentatge i de treball del projecte: per una banda el que fa referència a la forma arquitectònica i per l’altre el que desenvolupa l’habitabilitat sostenible.

Per tot això, l’ordre dels processos resulta fonamental:

1. En primer lloc, aquest Taller proposa el disseny interior d’una unitat espacial habitable, que ofereixi una resposta formal i constructiva a les necessitats existencials d’un grup humà. La unitat bàsica ha de ser pensada des de l’interior, perquè ha de ser el testimoni construït de la quotidianitat, emparant les activitats que desenvolupa el grup.

2. En segon lloc, s’ha de crear un sistema d’agregació d’unitats espacials habitables que permeti el seu creixement i la seva annexió amb espais comuns d’accés, relació i serveis. Preveient-ho, s’han de projectar les unitats per a que es puguin acoblar, de manera que entrin a formar part d’un sistema complex on, a més de la consideració dels paràmetres interiors, s’han de dissenyar els mecanismes d’enllaç, connexió i comunicació. Les estratègies es fonamenten en uns patrons que tenen la capacitat de generar el creixement de les unitats habitacionals establint un sistema que, al mateix temps, serveixi de base per estendre l’habitabilitat privada cap a l’espai públic. D’aquest sistema d’agregació de cèl·lules i espais comuns i de servei, ha de sorgir l’ordre global del projecte.

3. Un cop establert l’ordre global del projecte, el sistema dissenyat es veu obligat a definir els seus límits. És el moment en que tot el conjunt s’ubica en un lloc concret, havent de sotmetre’s als requeriments del medi on s’insereix. El conjunt d’unitats, sistemes d’enllaç i peces singulars ha d’ajustar de manera flexible les seves regles de creixement per adequar-se als edificis preexistents, als límits del solar, a les variacions topogràfiques, a les orientacions solars, a la normativa vigent i als canvis mediambientals. Els patrons adoptats han d’oferir el joc suficient per a permetre canvis y deformacions sense posar en crisi la seva estructura interna.

4. Per últim, el sistema ha de definir els seus embolcalls i enfrontar-se als límits constructius i estructurals que el caracteritzen. Les formes cel·lulars i els mecanismes d’enllaç han de ser coherents amb els materials utilitzats i les seves dimensions han de respondre a la morfologia estructural triada. Materials i procediments constructius han de ser sensibles a les preexistències del lloc on s’ubica l’acció arquitectònica, per tal d’inserir-se de manera harmònica i no crear despeses ni tensions afegides que entrarien en contradicció amb la voluntat sostenible del curs. De la mateixa manera, les façanes i els volums han d’oferir una composició coherent amb el programa i les condicions d’habitabilitat interior de les diferents peces del edifici, i harmonitzar de manera integral els elements naturals i artificials de tot el conjunt.

Les Competències Genèriques son avaluades conjuntament des de Projectes i Tecnologia, i computen un 25 % de la Nota final.

CG2. Conèixer eines i processos per aplicar criteris de sostenibilitat al condicionament.

CG2. Integrar les dimensions social, econòmica i ambiental en els projectes i en els treballs realitzats.

CG2. Integrar en el disseny d'espais i objectes les condicions d'adaptació a les condicions de totes les persones.

CG5. Saber formar o incorporar-se a equips existents. Assumir-ne la coordinació i avaluar-ne els resultats.

CG5. Facilitar l'organització del treball en grup. Posar en pràctica la presa de decisions en equips internacionals i pluridisciplinars.

CG1. Detectar oportunitats per donar respostes innovadores. Capacitat per fer que aquestes respostes siguin viables i aplicables.

Capacitat per rendibilitzar una idea.

CG4. Utilitzar el vocabulari tècnic apropiat. Utilitzar estratègies per preparar i dur a terme presentacions orals. Planificar la comunicació.

CG4. Redactar i revisar documents amb el format, contingut, estructura, correcció lingüística i registre adequats segons el tipus de públic i els objectius de la comunicació.

CG3. Presentar el treball a partir dels exemples de referència.

Bibliografia

Arquitectura dels Serveis Socials a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania, 2009.

BACHELARD, Gaston, La poética del espacio. Fondo de Cultura Económica, 1957.

BROWN, G.Z.; DEKAY, M., Sun, wind & light. John Wiley & Sons, Inc. New York, 2001.

Design for Aging. An architect’s Guide. The AIA Press. Washington D.C., 1986.

van EYCK, Aldo, The Child, the City and the Artist. Ed. by Vincent Ligteelijn and Francis Strauven. Sun, 1962. Amsterdam, 2008.

FEDDERSEN, Eckhard; LÜDTKE, Insa, Living for the Elderly. A design manual. Birkhäuser Verlag. Berlin, 2009.

GAUZIN-MÜLLER, D., Arquitectura Ecológica. Gustavo Gili. Barcelona, 2002

HAUSLADEN, G., DE SALDANHA, M., LIEDL, P., Climate Skin. Birkhäuser. Basel-Boston-Berlin, 2006

HEIDEGGER, Martin, “Bauen, wohnen, denken”, 1951. Versión en castellano: “Construir, habitar, pensar”. En Conferencias y artículos. Ediciones del Serbal, Madrid, 1994.

HERTZBERGER, Hermann, Space and the Architect. 010 Publishers, Rotterdam, 2000.

IACOMONI, Andrea, Architetture per anziani. Alinea editrici. Firenze, 2009.

KRONENBURG, R., Flexible. Arquitectura que integra el cambio. Blume. Barcelona, 2007.

LEUPEN, B., HEIJNE, R., VAN ZWOL, J. (EdS), Time based architecture. 010 Publishers. Rotterdam, 2005.

MÀRIA, Magda; FUERTES, Pere; CUCHÍ, Albert; COCH, Helena; GARRIDO, Pablo, TAP G  COMUNITATS HABITABLES. Residències d’estudiants. ETSAV, curs 2008-2009. Centre de Política de Sòl i Valoracions. Barcelona, 2010

MÀRIA, Magda; MUSQUERA, Sílvia; COCH, Helena; GARRIDO, Pablo, TAP G  COMUNITATS HABITABLES. CENTRES ESCOLARS. ETSAV, curs 2009-2010. Centre de Política de Sòl i Valoracions. Barcelona, 2011.

MÀRIA, Magda, MUSQUERA, Sílvia, COCH, Helena, GARRIDO, Pablo, TAP G. Comunitats habitables. CONCURS INTERNACIONAL AMPLIACIÓ CAMPUS UNIVERSITAT BOCCONI.  ETSAV, Curs 2011-2012. Centre de Política de Sòl i Valoracions. Barcelona, 2013.

MÀRIA, Magda, FUERTES, Pere, “As formas de habitar”/”Las formas del habitar”. Arquitectura Ibérica nº 32, Junio 2009.

MONTEYS, Xavier, MÀRIA, Magda, FUERTES, Pere, SAUQUET, Roger, PUIGJANER, Anna, CALLÍS, Eduard, MARCOS, Carles, FNDEZ ROVIRA, Carlos, REHABITAR en 9 episodios. Editorial Lampreave, Madrid, 2012.

MONTEYS, Xavier, MÀRIA, Magda, FUERTES, Pere, SAUQUET, Roger, PUIGJANER, Anna, CALLÍS, Eduard, MARCOS, Carles, FNDEZ ROVIRA, Carlos, Rehabitar. La casa, el carrer i la ciutat. Barcelona com a cas d’estudi. UPC-Tech i RecerCaixa, 2013.

NAVARRO BALDEWEG, Juan, La habitación vacante. Ed. Pre-textos. Girona, 2001.

NORBERG-SCHULZE, Christian, Louis I. Kahn, idea e imagen. Xarait ed., Madrid, 1981.

SCHITTICH, C. (Ed), Housing for People of All Ages, Flexible, unrestricted, senior-friendly, Edition Detail, Birkhäuser, 2007

SCHNEIDER, T., TILL, J., Flexible Housing. Architectural Press. Oxford, 2007.

SMITHSON, Alison and Peter, Cambiando el arte de habitar. Londres, 1994. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2001

UTZON, Jorn, Additive architecture. Edition Blondal, 2009.

ZUMTHOR, Peter, a+u Architecture and Urbanism, febrer 1998.