Representació arquitectònica II

Hores totals: 5 crèdits x 25 h/crèdit = 125 h.
Aprenentatge dirigit: 5 crèdits x 11 h/crèdit = 55 h.
Teoria:      8 hores - 15%
Problemes:
Laboratori: 47 hores - 85%
Activitats dirigides (Tutoria mig grup):
Aprenentatge autònom: 70 hores

Isabel Crespo, professora responsable.
Joan Font, Genís Àvila, altres professors.

Assolir la capacitat de valer-se d’un model 3D com a eina per donar suport a:

• la concepció i resolució de la forma arquitectònica;
• la reflexió, i conseqüent presa de decisions, sobre aspectes espacials i perceptius del projecte;
• la descripció gràfica del projecte.

Alcanzar la capacidad de valerse de un modelo 3D como herramienta de soporte a:

• la concepción y resolución de la forma arquitectónica;
• la reflexión, y consiguiente toma de decisiones, en torno a aspectos espaciales y perceptivos del proyecto;
• la descripción gráfica del proyecto.

Achieving ability to take advantage of a 3D model as a support tool:

• to conceive and solve architectural forms;
• to discuss and decision-making about spatial and perceptual aspects of the project;
• to construct the graphic description of the project.

• Controlar la geometria de l'espai tridimensional a través de la construcció i manipulació de models informàtics 3D.
• Assolir un nivell, no avançat però sí rigorós, en la construcció d’un discurs gràfic.
• Tenir criteris clars quant a disposició i composició de projeccions en el paper.
• Controlar la claredat expositiva i l’expressió de valors perceptius en la representació.
• Utilitzar el vocabulari tècnic apropiat. Fer servir les convencions dels gràfics més usuals: format, títols, peus, llegendes, etc.

1. Control de la posició a l’espai de 3 dimensions.
2. Coneixement i ús pràctic de les diferents tipologies de models 3D.
3. Coneixement i ús pràctic dels processos de generació de formes primitives en un modelador informàtic en 3 dimensions.
4. Generació de formes complexes: operadors d’aplicació a models de sòlids i a models de superfícies.
5. Representacions vectorials; processos d’eliminació de línies ocultes.
6. Composició i disposició correcta de projeccions.
7. Perspectiva cònica; control del punt de vista, enquadrament i distorsió.
8. Introducció a les representacions amb imatge.
9. Obtenció de dibuixos vectorials amb addició d’ombres.
10. Tècniques de control de la visibilitat del model, en fase de modelatge.
11. Generació i control gràfic de dibuixos en secció.
12. Superfícies de forma lliure.
13. Models de malla.
14. Models de terreny i explanacions.
15. Obtenció de corbes de nivell i perfils.

L’assignatura segueix un patró anàleg al de Dibuix II. Per tant, des del principi fins al final, el mètode passa per la implicació activa de l’estudiant. A modelar no se’n pot aprendre si no és modelant; per tant, a les classes el que es fa es modelar, modelar i compondre descripcions gràfiques dels models generats. En la mesura del possible, tota la feina es fa exclusivament a les hores de classe, que és quan el professor hi pot incidir i orientar el camí a seguir.

Per contra la necessària preparació prèvia, tant pel que fa a conceptes teòrics com a coneixement de l’instrumental de dibuix, la fa l’estudiant pel seu compte i fora de l’horari lectiu, treballant sobre el material que, dia a dia, els professors li van penjant al campus virtual ATENEA. Més enllà d’unes breus orientacions introductòries als exercicis de cada dia, no hi ha doncs classes teòriques passives. És cada estudiant qui decideix quan i amb quina dedicació prepara la classe següent, en el ben entès que aquesta preparació resulta imprescindible per poder fer front als exercicis de la classe.

A cada classe, l’estudiant, amb el seu ordinador portàtil, treballa a l’aula els exercicis d’aquella sessió, requerint el suport i orientació del professor en tot allò que faci referència als objectius específics de l’exercici. És a dir, per tant, que els professors no atenen consultes sobre qüestions que ja són clarament exposades en el material didàctic de preparació prèvia.

En acabar, cada estudiant penja a ATENEA els arxius del seu treball i, abans de la propera classe, rep, per la mateixa via, la correcció del professor, amb la qual cosa aquest en va fent un seguiment continuat i l’estudiant està permanentment informant de quina és l’evolució del seu procés personal d’aprenentatge.