Arquitectura i ciutat
Qm Tardor 2014-2015
Codi |
Crèdits |
Tipus |
Matèries |
Departament | Idioma |
---|---|---|---|---|---|
290612 |
6 |
Obligatòria |
Urbanisme, Composició |
UOT, CA |
Català / Castellà |
- Hores de dedicació de l'estudiant
Hores totals: 6 crèdits x 25 h/crèdit = 150 h.
Aprenentatge dirigit: 6 crèdits x 11 h/crèdit = 66 h.
Teoria: 33 hores - 50%
Problemes: 33 hores - 50%
Laboratori:
Activitats dirigides (Tutoria mig grup):
Aprenentatge autònom: 84 hores
- Equip docent
Josep Giner, professor responsable.
José L. Oyón, Marta Serra, Sergi Garriga.
- Objectius genèrics (català)
L’assignatura és interdepartamental i evita l’examen de les formes de l’arquitectura com un àmbit autònom autosuficient. Aborda les canviants relacions entre ciutat i arquitectura, i les posa en relació amb el seu context històric. L’aproximació obliga a una inevitable i estricte selecció. S’han triat episodis destacats de la cultura urbana i arquitectònica que permetin resseguir un ampli arc de la història occidental, oferir un primer sistema de coordenades i posar en evidència, en cada cas, quines són les variables més crítiques i els aspectes més rellevants.
- Objetivos genéricos (castellano)
La asignatura es interdepartamental evita el examen de las formas de la arquitectura como ámbito autónomo autosuficiente. Aborda las cambiantes relaciones entre ciudad y arquitectura, y las pone en relación con su contexto histórico. La aproximación obliga a una inevitable y estricta selección. Se han escogido episodios destacados de la cultura urbana y arquitectónica que permiten reseguir un amplio arco histórico de la historia occidental, ofrecer un primer sistema de coordenadas y poner en evidencia, en cada caso, cuáles son las variables más críticas y los aspectos más relevantes.
- Generic aims (english)
- Resultats d'aprenentatge. En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:
- Arquitectura de la residència urbana i dels edificis de referència de la ciutat; formes urbanes on es situen residència urbana: tipus; saber llegir teixits urbans.
- Reconèixer les implicacions socials i ambientals de la ciutat i la forma urbana.
- Utilitzar el vocabulari tècnic apropiat. Respondre adequadament quan es formulin preguntes en una presentació oral o escrita.
- Treballar amb les fonts d'informació donades.
- Reconèixer la innovació en l'arquitectura vinculada a l'àmbit de l'urbanisme
- Web page
- Continguts
- Introducció Ciutat i Arquitectura: L'arquitectura i la ciutat. L'Acròpolis i l'Àgora.
- El món romà. Ciutat i urbanitació. Arquitectura i construcció.
- El naixement de la ciutat europea. Ciutat i arquitectura a la baixa edat mitjana. El gòtic com a "segona fermentació" del romànic.
- La cultura de l'humanisme. Continuïtat urbana i renovació arquitectònica. 1300.1470.
- La ciutat com a organisme monumental. La Roma renaixentista i barroca. 1500-1680.
- Organisme monumental i organisme funcional.Arquitectes i intervencions urbanes a Paris. 1750-1870.
- Londres georgià i victorià. Arquitectura de l'habitatge, intervencions urbanes, i infraestructures.
- Barcelona. Entre el Pla Cerdà i el Modernisme, 1850-1925.
- Examen
- Viena, capital de la cultura: del Ring a la ciutat del "fi de segle", 1850-1914.
- Chicago. Metròpolis del Gran Oest i bressol d'una nova arquitectura, 1850-1930.
- Brasília. L'oportunitat del moviment modern. 1955-2000.
- Los Angeles: la ciutat de l'automòbil, 1900-2000.
- Examen
- Metodologia docent
Cada setmana estarà dedicada a un tema, que posarà en relació una etapa històrica, una ciutat i un moment de la cultura arquitectònica, i una arquitectura escollida per la seva exemplaritat. Aquests continguts seran objecte d’un examen dedicat a la dimensió urbana i un altre dedicat a la dimensió arquitectònica.
Els alumnes s’organitzaran en grups que abordaran un treball per cada tema. Hi haurà una exposició oral cada setmana, d’acord amb el desenvolupament del curs, i la presentació d’un resum esquemàtic en un din A3, que serà objecte d’una primera avaluació. Al final del semestre es lliurarà el treball més ben desenvolupat en un Din2, que servirà per l’avaluació final de la pràctica.- Sistema d'avaluació competències específiques. %
Examen Arquitectura 30%
Din A3 15%
Din A2 35%
- Sistema d'avaluació competències genèrics. %
CG4. Utilitzar el vocabulari tècnic apropiat. Respondere adequadament quan es formulin preguntes en una presentació oral o escrita.
CG3. Treballar amb les fonts d'informació donades.
CG1. Reconèixer la innovació en l'arquitectura vinculada a l'àmbit de l'urbanisme.
- Bibliografia.
Comparteix: