Urbanística I
Qm Tardor 2014-2015
|
Codi |
Crèdits |
Tipus |
Matèries |
Departament | Idioma |
|---|---|---|---|---|---|
|
290615 |
5 |
Obligatòria |
Urbanística |
UOT |
Català / Castellà |
- Hores de dedicació de l'estudiant
Hores totals: 5 crèdits x 25 h/crèdit = 125 h.
Aprenentatge dirigit: 5 crèdits x 11 h/crèdit = 55 h.
Teoria: 27,5 hores - 50%
Problemes: 27,5 hores - 50%
Laboratori:
Activitats dirigides (Tutoria mig grup):
Aprenentatge autònom: 70 hores
- Equip docent
Ricard Pié, professor responsable.
Joan Solà, altres professors.
- Objectius genèrics (català)
L’estudi de les ciutats mitjanes catalanes és una excusa per aprendre a llegir la ciutat com un producte històric, geogràfic, econòmic i social. En el curs anterior es va fer una primera aproximació a aquest tema des de les ciutats globals en l’assignatura “Arquitectura i ciutat”. En aquest quadrimestre es proposa completar aquesta introducció amb una aproximació a les formes construïdes de les ciutats mitjanes catalanes, confegint un Atlas cartogràfic de les seves formes.
- Objetivos genéricos (castellano)
El estudio de las ciudades medianas catalanas es una excusa para aprender a leer la ciudad como un producto histórico, geográfico, económico y social. En el curso anterior se hizo una primera aproximación a este tema desde las ciudades globales en la asignatura "Arquitectura y ciudad". En este cuatrimestre se propone completar esta introducción con una aproximación a las formas construidas de las ciudades medianas catalanas, confeccionando un Atlas cartográfico de sus formas.
- Generic aims (english)
The study of medium sized towns Catalan is an excuse to learn to read the city as an historical, geographical, economic and social. In the previous year made a first approach to this issue from the global cities in the course "Architecture and city." In this semester is to complete this introduction with an approach to the built form of Catalan medium cities, making an Atlas cartographic form.
- Resultats d'aprenentatge. En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:
- Desxifrar les condicions particulars de cada lloc.
- Fer una lectura sistèmica de les infraestructures i teixits de la ciutat.
- Analitzar processos i avaluar diferencies.
- Interpretar i cartografiar la ciutat i el territori
- Web page
- Continguts
Els objectius del curs són en relació amb el coneixement de la ciutat:
- L’estudi de la ciutat com un sistema de capes (palimpsest): el medi, les infraestructures i els teixits urbans.
- El medi entès com la matriu biofísica i paisatgística del lloc.
- Les infraestructures, els equipaments i serveis com el sistema públic que assegura la condició urbana de la ciutat.
- Els teixits urbans com les formes construïdes del sistema de la residència, l’activitat i l’oci.
Els objectius del curs, en relació a la sostenibilitat, el paisatge i la convivència són:
- Conèixer les condicions en les que es produeix el debat sobre la sostenibilitat i la seves repercussions urbanes.
- Aprendre la història del paisatgisme a l’Europa mediterrània i els valors que aporta al coneixement i projecte de la ciutat actual.
- Aproximar-se a la qüestió de la ciutat com un espai responsable de solidaritat i convivència.
- Metodologia docent
El curs s’organitza en dos tipus de classes: teòriques i pràctiques. Cada classe teòrica té assignades dues lectures, que seran presentades per dos grups d’estudiants. L’exposició de cada grup no superarà els quinze minuts i se suportarà amb un màxim de cinc diapositives (power point, pdf, etc.).
Les classes pràctiques es dedicaran a l’anàlisi i avaluació dels treballs de l’Atlas. Per facilitar aquesta feina es faran algunes classes de suport dedicades a temes de cartografia i d’instruments de lectura i interpretació.
Les correccions de l’exercici es faran de manera col·lectiva. La correcció per grups es farà exclusivament per preparar la presentació de les lectures recomanades. El darrer mes es confeccionarà un horari de consultes per a la correcció individualitzada, per grups de treball.
- Sistema d'avaluació.
Presentació del text recomanat 15% nota curs
Presentació intermèdia Atlas 15% nota curs
Presentació final Atlas 40% nota curs
Examen teòric 15% nota curs
Participació i interès 15% nota curs
Bibliografia
EL LLOC DE LA CIUTAT
T1. EL SISTEMA URBÀ CATALÀ. GEOGRAFIA I INDUSTRIALITZACIÓ A LA CATALUNYA URBANA
1.1.
VILAR, Pierre. Fragment 1: "CATALUNYA PASSADÍS, CATALUNYA REFUGI"; fragment 2: "CONCLUSIÓ"; fragment 3: "EL PROBLEMA DELS RECURSOS".
a "Catalunya dins l'Espanya moderna". Volum 1, Introducció, el medi natural. Col·lecció estudis i documents núm.1. Edita Edicions 62 (1987). Pàgines 229-236; 333-335; 339-341.
1.2.
NADAL, Jordi. “EL AUMENTO DE LA POBLACIÓN, UNA FALSA PISTA”.
a NADAL, Jordi. “El fracaso de la revolución industrial en Espanya, 1814-1913”. Edita Ariel. Col·lecció Historia. Barcelona 1975. Capítol1, pàgines 15-24.
T2. EL SISTEMA DE CIUTATS MITJANES CATALANES. EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA I TIPUS DE CIUTATS
2.1.
A.D. sota la direcció de Maria DE BOLÒS CAPDEVILA. "LES CIUTATS" a “La Gran Geografia comarcal de Catalunya”. Tom 18. Edita Fundació Enciclopèdia Catalana. (Barcelona, 1983). ISBN 84-85194-13-6. Pàgines 10-22.
2.2.
BUSQUETS, Joan. "MACROCEFÀLIA BARCELONINA O CIUTATS CATALANES?"
a A.D. "La identitat del territori català. Les Comarques". Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme (Extra). Edita Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1981. Pàgines 32-37.
també a BUSQUETS, Joan. "Barcelona: la construcción urbanística de una ciudad compacta". Ediciones del Serbal. Barcelona 2004. Pàgines 274-281
LA CIUTAT HISTÒRICA
T3. ELS ASSENTAMENTS HISTÒRICS I EL CREIXEMENT PER CARRERS
3.1.
FONT, Antonio; OYÓN, José Luis; PIÉ, Ricard. "LA CONSTRUCCIÓ DE LA CATALUNYA URBANA".
a A.D. "La identitat del territori català. Les Comarques". Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme (Extra). Edita Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1981. Pàgines 14-25.
3.2.
GUÀRDIA, Manel; GARCÍA ESPUCHE, Albert. "BARCELONA”
a A.D. “ATLAS HISTÓRICO DE CIUDADES EUROPEAS. PENÍNSULA IBÉRICA” Tom 1. Sota la direcció de GUÀRDIA, M; MONCLÚS, F.J.; OYÓN, J.L. Edita Salvat i Centre de la Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Barcelona 1994.
ISBN 84-3455681-2. Pàgines 64-71.
LA CIUTAT INDUSTRIAL
T4. EL CREIXEMENT SUBURBÀ. DE LES PARCEL·LACIONS ALS EIXAMPLES MENORS
4.1.
SOLÀ-MORALES, Manuel. "LES FORMES DE CREIXEMENT URBÀ" i A.D. “LA RELACIÓ MORFOLOGIA-LOCALITZACIÓ”
a SOLÀ-MORALES amb Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB). "Les formes de creixement urbà". Edita Edicions UPC. Barcelona 1993. Pàgines 19-23 i 70-91.
4.2.
SERRA, Enric. “GEOMETRIA I PROJECTE DEL SÒL ALS ORÍGENS DE LA BARCELONA MODERNA: LA VIL·LA DE GRÀCIA”. Barcelona UPC. Laboratori d'Urbanisme, 1992. Pàgines 39-43 i 125-145.
Complementàriament al SOLÀ-MORALES, Manuel "Deu lliçons sobre Barcelona". Edita Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. 2008. ISBN 978-84-96842-23-6. Capítol 3.
4.3.
ESTEBAN, Juli. “LOS PROYECTOS DE ENSANCHE EN LAS CIUDADES DEL ENTORNO TERRITORIAL DE BARCELONA”.
a A.D. "Cerdá y su influjo en los ensanches de poblaciones". Edita Ministerio de Fomento. Serie monografias de la revista CIUDAD Y TERRITORIO Estudios Territoriales. 2004. Pàgines 257-276.
LA CIUTAT DEL “DESARROLLISME”
T5. EL CREIXEMENT ALTERNATIU A LA CIUTAT INDUSTRIAL: CIUTAT JARDI I HABITATGE MASSIU
5.1.
FRANQUESA, Jordi. CAPÍTOL 1, ENCAIX DE LA IDEA DE CIUTAT JARDÍ EN L’ÀMBIT D’ESTUDI.
a FRANQUESA, Jordi "Una experiència urbana retrobada. Les comunitats jardí a Catalunya" Tesi Doctoral.
ISBN 9788469226179. http://www.tdx.cat/handle/10803/6969. També editada per Edicions UPC i Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
5.2.
SOLÀ-MORALES, Manuel. CAPÍTOL 9: EL PLA D'URGÈNCIA DEL 1957; LA BARCELONA PROLETÀRIA, MOSAIC DE "POLÍGONS".
a SOLÀ-MORALES, Manuel. "Deu lliçons sobre Barcelona". Edita Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. 2008. ISBN 978-84-96842-23-6. Capítol 9: El Pla d'urgència del 1957; la Barcelona proletària, mosaic de "polígons". [Pàgines 465-525]
Complementàriament a FERRER, Amador amb Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB). “Els polígons de Barcelona”. Edita Edicions UPC. Barcelona 1993.
LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT DEMOCRÀTICA
T6_ LA CIUTAT I LA SEVA ARQUITECTURA COM ESPAI DE LA MEMÒRIA.
6.1.
VILANOVA, Josep Maria. “LA REFORMA INTERIOR”.
a A.D. “Els plans generals dels noranta”. Quaderns de la SCOT núm.9. Edita Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) i Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC). 1999. Pàgines 67-76.
6.2.
CÓCOLA, Agustín. “LA INVENCIÓN DEL MONUMENTO HISTÓRICO. DE LA REVOLUCIÓN FRANCESA A RIPOLL”.
a CÓCOLA GANT, Agustín. “El barrio Gótico de Barcelona. Planificación del Pasado e Imagen de Marca”. Ediciones Madroño. 2011. ISBN 978-84-615-0719-1. Pàgines 21-52.
T7_ LA MOBILITAT I LES INFRAESTRUCTURES. LA CIUTAT COM A XARXA.
7.1.
HERCE, Manuel. “LA URBANITZACIÓ COM A SUPORT ACUMULAT DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT”.
a HERCE, Manuel i MAGRINYÀ, J. i MIRÓ, J. “Construcció de ciutat i xarxes d’infraestructures”. Edita Edicions UPC, Col·lecció d’Arquitectura. Barcelona 2004. Pàgines 107-126.
7.2.
DUPUY, Gabriel. “EL DESENVOLUPAMENT DE LES XARXES A LA CIUTAT”.
a DUPUY, Gabriel. “L’urbanisme de les xarxes. Teories i mètodes”. Edita Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i Oikos-tau. Col·lecció Xarxes i territoris núm.1. Barcelona 1996. Capítol 2 , pàgines 35-54.
T8_ L'ESPAI PÚBLIC COM A L'ESPAI PER A LA CONVIVÈNCIA. LA CIUTAT COM A OFERTA D'EQUIPAMENTS I SERVEIS.
8.1.
SOLÀ-MORALES, Manuel. “ESPACIOS PÚBLICOS, ESPACIOS COLECTIVOS”.
a SOLÀ-MORALES, Manuel. “De Cosas Urbanas”. Editorial Gustavo Gili. Pàgines 185-191.
8.2.
PIÉ, Ricard. “NAIXEMENT, MORT I RESURRECCIÓ DELS MERCATS MUNICIPALS”.
a la revista DAU, Debats d'Arquitectura i Urbanisme. Publicació de la Demarcació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Núm.25 (2005). ISSN: 1137-8883. Pàgines 23-29.LA CIUTAT DEL BOOM
T9_ PENSAR LA CIUTAT I EL TERRITORI.
9.1.
FONT, Antonio. "MORFOLOGÍAS METROPOLITANAS CONTEMPORÁNEAS DE LA BAJA DENSIDAD”
a INDOVINA, Francesco (coordinador). "La ciudad de baja densidad. Lógicas, gestión y contención". Col·lecció Estudios. Serie Territorio núm.1. Edita Diputació de Barcelona. 2007. Pàgines 97-107.
9.2.
PIÉ, Ricard. “ARA TOCA FER CIUTAT”
a A.D.. “Debat Costa Brava Congrés: Un futur sostenible”. Edita Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. 2005. Ponència tècnica R4.1. Pàgines 50-87. També a INDOVINA, Francesco (coordinador). "La ciudad de baja densidad. Lógicas, gestión y contención". Col·lecció Estudios. Serie Territorio núm.1. Edita Diputació de Barcelona. 2007. Pàgines 453-480.
T10_ L'URBANISME DE LA SOSPITA
10.1.
NEL·LO, Oriol. “ELS CONFINS DE LA CIUTAT SENSE CONFINS”. Capítol 1 del llibre “Ciutat de ciutats: reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya”. Edita Empúries. Barcelona 2001. ISBN 84-7596-803-1. Pàgines 11-53.
10.2.
BARBA, Rosa. "EL PROYECTO DEL LUGAR".
a PIÉ, Ricard. "Rosa Barba Casanovas. Obras y escritos 1970-2000". Edita Asflor ediciones. Barcelona 2010. Pàgines 114-125.
Enllaç a la bibliografia
Comparteix: