taller PCh
- Hores de dedicació de l'estudiant
Aprenentatge dirigit: 12 crèdits x 11 h/crèdit = 132 hores
Teoria: (G) Classe expositiva i participativa 19,8 hores
Laboratori/Taller= 112,2 hores
Aprenentatge autònom= 168 hores
- Horari
Dilluns i dimecres 10:10 a 14:30
- Equip docent
Xavier Vancells, professor responsable
Marta Serra, Claudi Aguiló, altres professors
- Objectius genèrics (català)
Anàlisi i projectació sobre diversos espais buits en estat d'abandonament més o menys accentuat.
- Objetivos genéricos (castellano)
Análisis y proyectación sobre diversos espacios vacíos en estado de abandono más o menos avanzado.
- Generic aims (english)
Analysis and designing on various state of voids in more or less advanced abandonment.
- Resultats d'aprenentatge. En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:
Ser capaç d’elaborar un discurs arquitectònic propi. Especificitat.
Se capaç de situar el propi discurs en el marc de la Història de la Ciutat. Cultura.
Ser capaç de comunicar-lo por escrit, oral i gràficament. Comunicació.
Se capaç de sintetitzar els objectius projectuals.
Ser capaç d’elaborar estratègies conceptuals, constructives i comunicatives.
Ser capaç de pensar de manera relacional. Contigüitat espacio-temporal.
Ser capaç de prendre decisions projectuals amb rapidesa.
Ser capaç de ser crític amb altres projectes. Relativisme.
Ser capaç de produir treballs (làmines i models) amb una gran qualitat de manufactura al servei d’un concepte.
Pensar amb el cos. Materialitat.
- Web page
- Continguts
S’estructuren en base a 4 paràmetres de projecte:
Accessibilitat: interpretar la qüestió de l’accessibilitat com una eina de projecte amb capacitat d’afavorir les connexions urbanes enlloc d’esdevenir un factor de tall en la ciutat dels múltiples desplaçaments i les funcions fragmentades.
Reprogramació: investigar quin tipus de programes poden generar activitat urbana en els espais buits infrastructurals i els espais obsolets industrials, considerant que el canvi d’usos que afecta l’espai urbà ha de ser projectat com un procés dinàmic i no estàtic, planificant execucions esgraonades en el temps, integrant en el projecte la negociació entre la programació, el context i el projecte.
Reenergització: mesurar la capacitat del projecte per implementar estratègies d'estalvi energètic; reduir la intensitat material per ús dels edificis, implementar sistemes passius d’estalvi energètic, reutilitzar residuus generats per l’ordenació del projecte, reorganitzar sistema de transports per reduir l’emissió de gasos contaminants, entre d’altres.
Reconfiguració espai públic: considerar el potencial de l’espai negatiu – o els espais buits existents en els complexes industrials- com un element estructurador del projecte. Qualificar l’espai buit perquè esdevingui espai públic: un excés d’espai públic i la seva carència de forma pot implicar que no s’usi amb regularitat o el desús.
- Metodologia docent
El curs s’organitza per un o dos grups de 25 estudiants que treballaran en equips de 2 o de 3. El treball es desenvolupa en forma de taller; els estudiants i professors comparteixen la informació i es debaten les propostes en un espai comú de forma continuada al llarg del quadrimestre.
Detall metodologia docent:
Fase 1: exploració urbana dels emplaçaments proposats.
Es detecten diferents agents perifèrics que estan relacionats de forma més directa o indirecta amb aquests llocs d’oportunitat. El procés del projecte es formula com a resposta a la percepció social local real, assegurant la seva articulació, ús, activació, arrelament i sostenibilitat futura. S’efectua un primer lliurament on es comunica el plantejament estratègic i conceptual del projecte a desenvolupar.
Fase 2: desenvolupament del projecte.
Es manté la implicació dels agents locals per obtenir un retorn de les propostes projectades, detonar possibles efectes autònoms com ara accions de visibilització o generar vies de continuïtat. Cada equip desenvolupa un projecte, partint de l’enfoc conceptual i arribant a la seva materialització arquitectònica precisa.
- Sistema d'avaluació competències específiques. (%)
Fase 1: lliurament primera proposta: 30%
Fase 2: lliurament final: 70%
Es valora especialment la qualitat del discurs arquitectònic que sustenta cada proposta i la qualitat material i comunicativa de la producció.
- Sistema d'avaluació competències genèriques. (%)
| CG2. Conèixer eines i processos per aplicar criteris de sostenibilitat al condicionament. |
| CG2. Integrar les dimensions social, econòmica i ambiental en els projectes i en els treballs realitzats. |
| CG2. Integrar en el disseny d'espais i objectes les condicions d'adaptació a les condicions de totes les persones. |
| CG5. Saber formar o incorporar-se a equips existents. Assumir-ne la coordinació i avaluar-ne els resultats. |
| CG5. Facilitar l'organització del treball en grup. Posar en pràctica la presa de decisions en equips internacionals i pluridisciplinars. |
| CG1. Detectar oportunitats per donar respostes innovadores. Capacitat per fer que aquestes respostes siguin viables i aplicables. |
| Capacitat per rendibilitzar una idea. |
| CG4. Utilitzar el vocabulari tècnic apropiat. Utilitzar estratègies per preparar i dur a terme presentacions orals. Planificar la comunicació. |
| CG4. Redactar i revisar documents amb el format, contingut, estructura, correcció lingüística i registre adequats segons el tipus de públic i els objectius de la comunicació. |
| CG3. Presentar el treball a partir dels exemples de referència. |
Bibliografia
LACATON, A., VASSAL, J.P. “Structural freedom, a precondition for the miracle” , 2G N60 Lacaton&Vassal Obra reciente, 2011.
AWJGGRAUaDVVTAT “The ambition of the territory”, 2012 Belgian Pavillion, 13th International Architecture Exhibition, La Biennale di Venezia 2012.
ATELIER BOW-WOW. Made in Tokyo, Kajima-Publishing, Tokyo, 2001 .
KOOLHAAS, R. “Lagos Wide and Close: Interactive Journey into an exploding city”, 2005 (DVD).
XAVEER DE GEYTER ARCHITECTS Aftersprawl, NAI Publishers, Rotterdam, 2002.
CARERI, F. “Walkscapes.Walking as an aesthetic practice”, Barcelona, 2002.
KOOLHAAS, R., “Junkspace”, A+U, Architecture and Urbanism, edició especial, maig 2000.
KOOLHAAS, R. “Generic City”, S,M,L,XL, Rem Koolhaas and Bruce Mau, 010 publishers Rotterdam, 1995, pp. 495-516.
NEUTELINGS, W.J. Ringcultuur, Architectural Design, vol. 64, 3 / 4, 1995.
ASCHER, F. Los nuevos principios del urbanismo, Alianza Editorial, 2004.
BISHOP, C., 2006. Participation. London: Whitechapel.
COLLADOS, A. and RODRIGO, J., 2010. Transductores: pedagogías colectivas y políticas espaciales. Granada: Centro José Guerrero.
DE CARLO, G., 1980. An architecture of participation. Perspecta [on-line] vol. 17, pp. 74-79. Available from: JSTOR.
FALS-BORDA, O., 1991. Acción y conocimiento: como romper el monopolio con investigación-acción participativa. Santafé de Bogotá: Cinep.
HUGHES, J. and SADLER, S., 2000. Non-Plan: essays on freedom participation and change in modern architecture and urbanism. Oxford: Architectural Press
KESTER, G., 2004. Conversation pieces: community and communication in modern art. Berkeley: University of California Press.
LATOUR, B., 2005. Reassembling the social: an introduction to actor-network-theory. New York: Oxford University Press.
MIESSEN, M. and BASAR, S., 2009. ¿Alguien Dijo Participar?: un atlas de prácticas espaciales. Barcelona: dpr-Barcelona.
EWMAN, O., 1971. Defensible space: people and design in the violent city. London: Architectural Press.
PARRAMÓN, R. and ACVIC (eds.). Accions reversibles: art, educació, territori. Vic: Centre d'Arts Contemporànies.
PARRAMÓN, R., FONTDEVILA, O. and Idensitat. Associació d'Art Contemporani., 2007. Art, Experiències i Territoris En Procés.Calaf, Manresa: Idensitat, Associació d'Art Contemporani.
SITESIZE, 2008. S.I.T., Servei d'interpretació territorial, Manresa. Barcelona: Sitesize.
TURNER, J.C., 1977. Vivienda, todo el poder para los usuarios: hacia la economía en la construcción del entorno. Madrid: H. Blume. Note: first published in 1976.
VILLASANTE, T.R., 2006. Lo comunitario y sus saltos creativos. Cuadernos de trabajo social, vol. 19, pp. 225-254.
www.intervencionurbanasostenible.eu
http://viveroiniciativasciudadanas.net/
http://bibliotecnica.upc.edu/ARQUITECTURA-VALLES/content/assignatures-ciutat-vida
Comparteix: