Saltar al contenido (pulsar Return)

es_estudios__.jpg

es_GEArq.jpg

es_MArq__.jpg

es_MISMeC__.jpg

es_MaPDArch__.jpg

Ficha técnica GEArq

  • Duración: 10 cuadrimestres
  • Créditos: 300 ECTS
  • Plazas de acceso: 100
  • Código preinscripción:
    31079
  • Nota de corte 2022-2023:
    10,054

La ciutat i la vida

Qm Primavera 2015-2016

 

Qm Nivell Quadrimestral Núm. màxim d'estudiants Prerequisits Idioma
P 7-10 30 Castellà


Codi Crèdits Distribució (T,P,L) Departament Tipus H/s treball estudiant
290192 4,5 (4 ECTS) 2T + 2,5P UOT Opt 5h

 

Dia Horari Núm. Setmanes
Dijous (thursday) 11:50 a 14:50 14

 

Professor responsable Jose Luis Oyón                                                                                     
Altres professors Marta Serra



Objectius

De l’estètica clàssica, de la simetria i la perspectiva a la composició moderna del segle XX, l’urbanisme s’ha construït històricament imitant l’art de la seva època. Quan l’art fa molt que ha deixat de ser composició de formes i representació, quan de fet no respon a cap estètica reconeguda sinó a infinitats d’estètiques possibles, l’urbanisme segueix encara avui sent imitació de formes, composició. Potser va sent hora de plantejar-se abandonar per un moment la idea d’imitar formes, de compondre, i de explorar en canvi, com ja fa molt ho va fer l’art, possibles vies no formals. Aquest curs vol explorar aquests incerts camins informals de l'urbanisme (ja habituals en una literatura emergent que mira més enllà del procés de disseny, dels edificis i de l'espai urbà en sentit estricte) per descubrir noves maneres de contemplar l'experiència urbana a través de la discussió de projectes d'intervenció artística-urbana recents (i d'altres no tant recents).


Objetivos

De la estética clásica, de la simetría y la perspectiva a la composición moderna del siglo XX, el urbanismo se ha construido históricamente imitando el arte de su época. Cuando el arte hace mucho que ha dejado de ser composición de formas y representación, cuando de hecho no responde a ninguna estética reconocida sino a infinidades de estéticas posibles, el urbanismo sigue aún hoy siendo imitación de formas, composición. Quizás va siendo hora de plantearse abandonar por un momento la idea de imitar formas, de componer, y de explorar en cambio, como ya hace mucho lo hizo el arte, posibles vías no formales. Este curso quiere explorar esos inciertos caminos informales del urbanismo (habituales ya en una literatura emergente que mira más allá  del proceso de diseño, de los edificios y del espacio urbano en sentido estricto) para descubrir nuevas maneras de contemplar la experiencia urbana a través de la discusión de proyectos de intervención artístico-urbana recientes (y algunos no tan recientes).

 

Subject abstract

From classical beauty, symmetry and perspective to the composition of the twentieth century modern, urban planning has been historically constructed imitating the art of his time. When art has ceased to be a representation of form and composition, urbanization still continues to be imitating shapes, composition. Think about leaving for a moment the idea of imitating forms, composing, and instead exploring non-formal ways possible. These informal urbanism possible paths are explored in this course through the ideas and projects of urban intervention working with ideas like decentralization, urban action, the daily practice as a tool for critical thinking, memory and process and self-transformation of the city with proposals for action. These avenues of exploration synthesized and emphasize specific projects aimed at the transformation and revitalization of urban spaces. Research on several case studies, discussion sessions on various seminars and workshops with invited experts allow implement theoretical reflection.



Resultats d'aprenentatge. En acabar l'assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:

Facilitar l’accés al coneixement transdisciplinar de l´urbanisme progressiu. 

Introducció de metodologies per a un urbanisme participatiu a través dels casos d’estudi analitzats tot descobrint altres formes de projectar més pròximes a les necessitats de l’usuari. 

Us dels mapes d’idees relacionals (sociogrames) a l’hora d’analitzar i desenvolupar un projecte. 

Contacte directe i exercicis pràctics a través de seminaris conduïts per professionals d’altres disciplines. 

Conèixer les eines i metodologies (estat de la qüestió, fonts bibliogràfiques, formes de citar) a utilitzar alhora de formular una comunicació de recerca tipus “paper”.



Continguts

1 Acció directa, habitatge i participación (Colin Ward i Giancarlo de Carlo).
2 Autonomia de l'usuari, projecte local i ciutat informal (John Turner i l'urbanisme progressiu).
3 De les practiques a les tàctiques: un urbanisme de la vida quotidiana (Henri Lefebvre i Michel Certeau).
4 Psicogeografia, urbanisme unitari i deriva urbana (la internacional Situacioniste).
5 Pràctiques artístiques i intervencions urbanes (Lucy Lippard, Suzane Lacy, Martha Rosler).
6 Practiques artístiques: comunitat, col·laboració i apropiació (Loraine Leeson, Marjetica Potrc i d'altres). 
7 Cos i ciutat. Del cos sotmès al cos alliberat (michel Foucault i Richard Sennet).
8 Ciutat i memoria. Public history i reclamació d'espais urbans oblidats (Dolores Hayden)..



Mètode d'avaluació

Exercici 75%
Seguiment del curs i participació en el debat 25% 


Bibliografia

 

ANDREOTTI, L., COSTA, X., 1996. Teoria de la deriva i altres escrits situacionistes sobre la ciutat. Barcelona: MACBA.

ARDENNE, P., 2006. Un arte contextual: creación artística en medio urbano, en situación, de intervención, de participación. Murcia: Cendeac.

BERKE, D. and HARRIS, S., 1997. Architecture of the everyday. New York: Princeton Architectural Press.

BEY, H. and SORDO, G., 1996. T.A.Z.: Zona Temporalmente Autónoma. Madrid: Talasa.

BLANCO, P. and A.F.R.I.K.A. Gruppe., 2001. Modos de hacer: arte crítico, esfera pública y acción directa. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.

BORDEN, I., 2001. The unknown city: contesting architecture and social space. Cambridge, Massachusetts; London: the MIT Press.

CANDELA, I., 2007. Sombras de ciudad: arte y transformación urbana en Nueva York, 1970-1990. Madrid: Alianza.

CARERI, F., 2002. Walkscapes: el andar como práctica estética. Barcelona: Gustavo Gili.

CARLO, G.D., 1980. “An architecture of participation”. Perspecta, vol. 17, pp. 74-79.

CHASE, J., CRAWFORD, M. and KALISKI, J., 1999. Everyday Urbanism. New York: The Monacelli Press.

COLLADOS, A., RODRIGO, J., ROMERO, Y., 2009. Transductores: pedagogías colectivas y políticas espaciales. Granada: Centro José Guerrero.

DAVIS, M. and AMOROTO SALIDO, J.M., 2007. Planeta de ciudades miseria. Tres Cantos: Foca.

DE CERTEAU, M., et al., 1996; 1999 (1980). La invención de lo cotidiano. México, D.F.: Universidad Iberoamericana. Departamento de Historia.

DEBORD, G. and PARDO, J.L., 1999 (1967). La sociedad del espectáculo. Valencia: Pre-textos.

DELGADO, M., 2007. Sociedades movedizas: pasos hacia una antropología de las calles. Barcelona: Anagrama.

2012. “Espectros de Lefebvre/Specters of Lefebvre”. Urban: Revista del Departamento de Urbanística y Ordenación del Territorio ETSAM, vol. NS2.

2000. “Everyday architecture”. Daidalos: Berlin Architectural Journal, vol. 75.

HALL, P., 1996 (1988). Ciudades del mañana: historia del urbanismo en el siglo XX. Barcelona: Ediciones del Serbal.

HARVEY, D., 2006. “Space as a keyword”. In: N. CASTREE and D. GREGORY eds., David Harvey: a critical reader. Malden, Massachusetts: Blackwell Publishing, pp. 270-293.

HAYDEN, D., 1995. The power of place: urban landscapes as public history. Cambridge, MA.; London: MIT Press.

HUGHES, J. and SADLER, S., 2000. Non-Plan: essays on freedom, participation and change in modern architecture and urbanism. Oxford: Architectural Press.

JACOBS, J., 1967 (1961). Muerte y vida de las grandes ciudades. Madrid: Península.

KESTER, G.H., 2004. Conversation pieces: community and communication in modern art. Berkeley: University of California Press.

KWON, M., 2002. One place after another: site-specific art and locational identity. Cambridge Mass. : MIT Press.

LEFEBVRE, H., 1992 (1947, 1962). Critique of everyday life. London: Verso.

- 1972 (1968). La vida cotidiana en el mundo moderno. Madrid: Alianza.

- 1974. La production de l'espace. Paris: Anthropos.

MONTANER, J.M., 2008. Sistemas arquitectónicos contemporáneos. Barcelona: Gustavo Gili.

PARRAMÓN, R., 2010. Accions reversibles :art, educació, territorio. Vic: ACVIC, Centre d'Arts Contemporànies.

PERAN, M., 2008. Post-it city: ciutats ocasionals. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

SADLER, S., 1998. The situationist city. Cambridge, MA.: MIT Press.

SOJA, E.W., 1996. Thirdspace: journeys to los angeles and other real-and-imagined places. Malden: Blackwell.

TURNER, J.F.C., 1977. Vivienda, todo el poder para los usuarios: hacia la economía en la construcción del entorno. Madrid: H. Blume.

WARD, C., 1982 (1973). Esa anarquía nuestra de cada día. Tusquets, Barcelona.