Vés al contingut (premeu Retorn)

Metropolis Cineforum ETSAV

Cicle de pel·lícules presentades i comentades per professors i estudiants, la nit dels dimarts.
Metropolis Cineforum ETSAV




Dimarts 21 de novembre a les 20:00h, i dins el cicle Metropolis Cineforum
es projecta la pel·lícula de Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado (2014)

The Salt of the Earth

presentada per l'Albert Cuchí a la sala d'actes. 
la projecció serà en versió original subtitulada.
després de la pel·lícula hi haurà un debat sobre la mateixa.


Tot i haver estat un fotògraf controvertit per l’ús dels problemes socials en la seva obra, La Sal de la Tierra és un documental imprescindible sobre la vida i l'obra de Sebastião Salgado, un documental impactant i emocionant que no deixa indiferent. Crec que val la pena recomanar aquest film de Wim Wenders per diversos motius: com exemple d’un professional compromès amb la seva obra, per la visió de la natura, de la Humanitat i la des-humanitat, de la desesperació i l’esperança. I, és clar, per la densitat i qualitat visual de les imatges. Us prometo que en sortireu impressionats (AC).

 

14 de novembre, la pel·lícula de la directora francesa Mia Hansen-Løve (2011), 
presentada pel Jaume Claret i la Sandra Prat a la sala d'actes. 

Un Amour de Jeunesse

Seleccionem aquesta pel·lícula per donar a conèixer una de les veus més personals del cinema francès actual, la directora Mia Hansen-Løve, coneguda sobretot en els cercles del cinema d'autor europeu. Tret d'aquest primer argument, exhibirem aquesta pel·lícula per com tracta el tema de l'adolescència i totes les transicions que la segueixen, relacionades amb l'amor i la pèrdua d'algú a qui estimes. Narra moments de forma realista que tots, o molts de nosaltres, hem viscut a la nostra manera i expressa aquests sentiments, acompanyats per una de les bandes sonores més maques dels últims anys. Un dels temes que també toca la pel·lícula és l'àmbit de l'arquitectura, mostrant una escola per dins i diferents escenaris per on passeja la protagonista. En poques paraules: estiu, sol, salts en el temps, cartes i distància entre dues persones (JC, SP).

  

7 de novembre, la pel·lícula del director taiwanès Ang Lee (1994), 
presentada pel Pere Fuertes a l'aula T4. 

Eat Drink Man Woman (Yin Shi Nan Nu)

Eat Drink Man Woman —el nom de la versió en anglès d’aquesta pel·lícula d’Ang Lee— és el retrat d’un canvi generacional; el que ha viscut Taiwan en el tombant de segle i que pren com a fil conductor una família molt particular —o molt genèrica, segons es miri— formada per un pare jubilat i les seves tres filles adultes; un xoc previsible entre tradició i modernitat. O això podria semblar a primera vista. Entre les converses, les discussions, les penes i les alegries, s’hi han infiltrat els àpats. Segurament ens acompanyen sempre, còmodament instal·lats en un discret segon pla, però el director els vol fer evidents i els convoca des del primer minut. El menjar és el personatge que fa possible pensar que l’argument real no és el que havíem previst. És l’indicador que permet observar, subratllar o contrastar cada situació. No és, en cap cas, un actor dòcil. Potser Lee ens està convidant a veure i entendre el canvi generacional a través d’aquest personatge i de la seva capacitat per a transformar les coses del seu voltant, inclosa l’experiència de l’arquitectura. Provem d’acceptar l’oferiment (PF).

  

31 d'octubre, la pel·lícula del director alemany Sebastian Schipper (2015), 
presentada per l'Amadeu Santacana a la sala d'actes. 

Victoria

Em demanen que escrigui algunes línies amb els motius per venir a veure Victoria. Però com es pot fer això sense fer de “spoiler”? Ara mateix no ho veig possible. I em sembla que un dels principals poders que té el cinema, la literatura, el teatre... és la capacitat de sorprendre’t, de portar-te en un territori on tu no has escollit. Per tant no us puc desvelar cap motiu que faci referència a la pel·lícula. De fet, per preservar aquesta informació sobre Victoria, he de recórrer inclús a afegir informacions falses per tractar d’ocultar qualsevol petita pista que desveli algun motiu de la trama. Com per exemple, parlar de l’interès que tenen els espais neoclàssics en el tractament acústic en la part final de la pel·lícula quan s’està jugant la final de bàsquet. O la falta de cel-rasos en les escenes domèstiques, que denoten una autèntica honestedat humana. O de l’empoderament del poble quan fan terrines de fang com a símbol dels inicis de l’expansió agrícola des de Mesopotàmia. En fi, està tan plena de rics suggeriments arquitectònics, que de fet, ara mateix em sembla una pel·lícula indispensable per algú que vulgui entendre l’arquitectura amb profunditat (AS).

 

24 d'octubre, la pel·lícula del director nord-americà James Ivory (1993), 
presentada pel Pablo Garrido a la sala d'actes. 

The Remains of the Day

Algunos motivos para ver The Remains of the Day con ojos de arquitecto: El tema central es una historia de amor, pero también la impresionante arquitectura doméstica de la aristocracia británica. Vale la pena sólo por disfrutar de una puerta que aparece un par de veces. Da que pensar sobre las cosas que le pasan a la arquitectura contemporánea. Aborda el mundo de las relaciones laborales y la implicación personal, con algunos paralelismos respecto a lo que les pasa a algunos arquitectos hoy en día. Incluye una escena brillantísima sobre el papel del ciudadano y la política, desgraciadamente de gran actualidad. Además, le acaban de dar el Premio Noble de literatura al autor de la historia (PG).

 

17 d'octubre, la pel·lícula del director britànic Ridley Scott (1982), 
presentada per la Isabel Vega a la sala d'actes. 

Blade Runner

Alguns motius per veure Blade Runner més enllà dels estrictament cinematogràfics, on no podem obviar que és una obra de culte que ha marcat a posteriori el gènere de ciència ficció. Impagable el monòleg final, que ha passat a la història com un dels millors del cinema. Cal fer especial atenció en com es presenta el 'Los Àngeles' del 2019, no només pel que fa als aspectes més morfològics de la ciutat, dimensió, arquitectura dominant, mobilitat i mitjans de transport, tipologia del comerç i la publicitat... sinó també els aspectes més socials i sobre tot mediambientals... clima, fonts d'energia... etc. Cal fixar-se també en l'apartament de Deckard, que no és sinó l'interior de l'Ennis House de Frank Lloyd Wright, construïda l'any 1924 i situada a LA. El film té especial interès, més enllà de la mirada d'arquitecte, pel seu perfil filosòfic, prop de les pelis de ciència ficció, on es generen moltes preguntes i es donen poques respostes. Sabem realment qui som? (IV).