La Casa Bloc és un edifici racionalista de 207 vivendes que havia de ser habitatge social per als treballadors de les fàbriques de Sant Andreu al final de la segona república. Abans de la seva inauguració, el règim franquista va fer que la majoria dels ocupants fóssin uns altres: famílies de militars. 
Alguns descendents d’aquestes famílies, cadascuna amb la seva història personal, encara hi viuen. Són l’última generació dels que realment van habitar la Casa Bloc per primera vegada. Aquesta empremta vital contrasta amb el pis 1/11 que el Museu del Disseny de Barcelona ha habilitat com a pis-museu i que representa l’estètica que havien imaginat els arquitectes del GATCPAC en el moment de la seva construcció.