Vés al contingut (premeu Retorn)

   

Sou a: Inici / Hemeroteca / Dues professores de l'ETSAV guanyen el premi europeu d'espai públic urbà

Dues professores de l'ETSAV guanyen el premi europeu d'espai públic urbà

Les professores Marta Serra i Elena Albareda, juntament amb Jordi Calbetó, guanyen el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà amb la recuperació del rec de les hortes termals de Caldes de Montbui.
Dues professores de l'ETSAV guanyen el premi europeu d'espai públic urbà

6 juliol 2016_ 

El projecte de recuperació del rec de les hortes termals, de les arquitectes i professores de l'ETSAV Marta Serra i Elena Albareda (CÍCLICA), juntament amb l'arquitecte Jordi Calbetó (CAVAA), guanya ex aequo el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà de l'edició de 2016, introduint un canvi de tendència remarcable en els seus objectius.

El projecte

Caldes de Montbui, on se situa la intervenció, es troba a poc més de 25km de Barcelona i es va desenvolupar al voltant d'unes de les termes romanes més ben conservades de la península ibèrica. Té aigües termals que brollen del subsòl a 74ºC, i això ha propiciat l'abundància de balnearis seculars a la vila. No obstant, les aigües del lloc no tenien només usos medicinals i recreatius, sinó que les aigües sobrants servien per abastir a safareigs públics i, encara després, servien per regar les Hortes de Baix quan la riera anava seca. Aquest espai patrimonial de regadiu de prop de 4Ha, ocupa tres bancals esglaonats al peu de la parròquia de Santa Maria, a la vora occidental del nucli antic. El problema va ser quan la principal escomesa d'irrigació, una sèquia feta amb murs de pedra de 3m d'alçada, va sortir malparada de la febre urbanitzadora de finals del segle XX. La riera de Caldes es va cobrir i això va fer que gran part de les aigües fecals del nucli urbà s'hi aboquessin. La sèquia major es va convertir en els darreres de la vila i els pagesos van anar abandonant els horts.
 


Després d'aquest succés, la Taula Municipa d'Espai Públic va recollir el clam per disposar d'aigua neta, reactivar la producció hortícola local i millorar la connexió del nucli antic amb el seu entorn agrari patrimonial, complint a part amb el requeriment de la normativa eutopea que exigeix als municipis que les aigües que s'aboquen als cursos fluvials tinguin la mateixa qualitat que quan l'aigua se n'extreu.

Durant dos anys i mig, els hortolans es van implicar en un procés participatiu que els va cohesionar, i van començar a cartografiar les seves parcel·les i a fer un diagnosi de l'estat dels recs, decidint aprofitar les aigües sobrants dels balnearis, aptes per al rec. 
 


Un cop tenien aigua neta, encara calia refredar-la i harmonitzar-ne el cabal amb els diferents pics de demanda per al rec, pel que es va construir una bassa comunitària amb un innovador sistema de depuració natural amb plantes aquàtiques que assimilen la matèria orgànica. També es va restaurar la xarxa de sèquies que reguen les parcel·les i que funcionen per gravetat. Totes les actuacions són basades en el reciclatge i l'autoconstrucció, per tant respecten tant el patrimoni material de l'hort com el patrimoni intangible de la seva gestió, que recau en la comunitat de regants. 
 


A part d'això, es va instal·lar sobre la sèquia major una passarel·la per a vianants que facilita l'accés als horts, els mostra des d'una posició elevada per tal que tothom pugui gaudir-ne i connecta la plaça de l'església amb els afores de la vila.
 


El projecte, malgrat ser fruit d'operacions simples i subtils, ha revertit en benefici de Caldes de Montbui des d’una complexa superposició de dimensions diferents. A nivell urbà, ha convertit un garbuix de propietats desarticulades, inaccessibles i amagades als darreres de la vila en un espai públic principal que posa el contacte amb la natura a l’abast de tothom. A nivell productiu, la intervenció ha revitalitzat un territori erm i, gràcies a la col·laboració d’un pla municipal d’ocupació, ha rescatat de l’atur i la frustració persones que s’han enfortit amb els valors de la coproducció i l’autogestió. 
 

El jurat

Els membres del jurat han estat Enric Batlle, arquitecte, representant el CCCB com a president del jurat; Peter Cachola Schmal, director del Deutsches Architekturmuseum; Matevž Čelik, director del Muzej Za Arhitekturo In Oblikovanje; Hans Ibelings, director de The Architecture Observer (Amsterdam/Montreal); Juulia Kauste, directora del Arkkitehtuurimuseo, Ewa P. Porębska, editora en cap de la revista Architekturamurator (Varsòvia), Francis Rambert, director de l'Institut Français d'arquitectura; Dietman Steniner, director del Architekturzentrum Wien, Ellis Woodman, director de The Architecture Foundation i David Bravo, arquitecte, com a secretari del jurat. Reunits el dia 29 d'abril de 2016, han recollit el seu acord en aquestes actes

 

Recovery of the Irrigation System. Caldes de Montbui, Spain. JOINT WINNER. European Prize for Urban Public Space 2016 from CCCB on Vimeo.
 

Més informació:

http://www.publicspace.org/ca/premi/2016